Carta dominical | «Amb l’esforç de tots, seguim avançant»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de jornada de Germanor.
Carta dominical | «L’impuls de Déu»
Avui proposo un petit exercici: observem el vent, un element extraordinari que ens envolta i que tots percebem. Tot i que no podem veure’l, paradoxalment podem observar-lo. Ningú dubta de la seva existència, perquè ens frega el cos, el sentim xiular i notem els seus efectes. Ens adonem de la seva presència quan mou el […]
20 Maig, 2021
Avui proposo un petit exercici: observem el vent, un element extraordinari que ens envolta i que tots percebem. Tot i que no podem veure’l, paradoxalment podem observar-lo. Ningú dubta de la seva existència, perquè ens frega el cos, el sentim xiular i notem els seus efectes. Ens adonem de la seva presència quan mou el que hi ha al seu voltant i, encara que de vegades sembla que no existeixi, ens pot sorprendre amb una ràfega sobtada.
És difícil observar i explicar el que no veiem, però hi ha realitats com l’Esperit Sant, de les quals tenim constància, més enllà de percebre-les o no amb els cinc sentits. L’Esperit Sant és com el vent, «[…] en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va» (Jn 3,8). En hebreu es diu Ruah, és el vent original i misteriós, imprevisible, omnipresent; és la realitat fundant, divina i numinosa. És una realitat espiritual, una força impetuosa que rebem en el baptisme i en la confirmació, que s’ofereix per acompanyar-nos i guiar-nos. De nosaltres depèn acceptar-lo. Per rebre’l, cal demanar-lo i desitjar-lo. ¡Obrim de bat a bat la finestra del nostre cor! Només així el deixarem entrar.
L’Esperit Sant és l’alè de Déu. És la força divina que ens arrossega, que ens impulsa per avançar i que ens orienta en el camí. És el foc que ens omple de fortalesa. És l’amor misericordiós que ens revela el missatge viu de Jesús. És el vent que aviva el foc de la fe i que ens il·lumina per comprendre les veritats de Déu. És el vent que sempre va al nostre favor, especialment quan creiem que tot ens va en contra. És un vent que pot ser lleuger com la brisa, però tan fort com un huracà, capaç d’enderrocar murs que impedeixen que avancem. En definitiva, és una rafegada d’amor que s’escola per tot arreu i ens eleva.
Confiem en l’acció subtil de l’Esperit Sant. L’any 1968, el metropolità ortodox Ignasi IV Hazim, en el discurs de la Conferència Ecumènica d’Upsala, demanava que l’Esperit Sant arrelés en els nostres cors, perquè deia que sense ell Déu era lluny i Crist quedava en el passat. Amb la seva absència, les Sagrades Escriptures no serien més que lletra morta i l’Església es convertiria en una simple organització, l’autoritat de la qual es transformaria en domini i la missió en propaganda. No obstant això, afegia que amb l’Esperit Sant i en permanent comunió amb Ell, Crist Ressuscitat és aquí, l’Evangeli és força de vida i l’Església és una comunió trinitària, la missió de la qual és una nova Pentecosta. Sí, amb l’Esperit Sant tot s’il·lumina i adquireix sentit.
Confiar en l’Esperit Sant és confiar en Déu, com van fer els apòstols en la Pentecosta: «De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts.» (Ac 2,2). Benvolguts germans i germanes, deixem-nos omplir per l’Esperit Sant. Diguem des del fons del cor: «Vine, Esperit Sant, encén en nosaltres el foc del teu amor. Vine i renova la faç de la terra.»
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
