Carta dominical | «L’altra lògica de Jesús»

En ple temps de Pasqua, us vull parlar del Fill de Déu. Fixem-nos en cinc actituds de Jesucrist que als ulls del nostre món serien considerades com a defectes. El primer defecte de Jesús és que té una memòria selectiva. Sí, quan li demanem perdó, sempre s’oblida de tots els nostres mals i pecats passats. […]

16 Maig, 2019
Església de Barcelona

En ple temps de Pasqua, us vull parlar del Fill de Déu. Fixem-nos en cinc actituds de Jesucrist que als ulls del nostre món serien considerades com a defectes.

El primer defecte de Jesús és que té una memòria selectiva. Sí, quan li demanem perdó, sempre s’oblida de tots els nostres mals i pecats passats. Quan Ell perdona, perdona absolutament. No té memòria del mal, perquè només té amor. Jesús és amor i ens el regala cada matí quan posem els peus a terra. ¡Quin defecte més bonic! ¡Tant de bo que Déu ens regalés aquest preciós defecte a tots nosaltres! No tenir memòria del mal i regalar amor a tots els germans que ens envolten.

El segon defecte de Jesús és que els seus càlculs i matemàtiques no són com els nostres. Per a Ell, tan importants són noranta-nou com un. I, si no, pensem en la paràbola de l’ovella perduda (cf. Lc 15,3-7). El Fill de Déu, quan et perds, ho arrisca tot –les noranta-nou ovelles– i surt a buscar-te. Ens busca i ens estima. A tu i a mi. A tots. Com si no existissin més persones al món.

El tercer defecte de Jesús és que no fa servir la lògica del món. Ell ens diu, per exemple, si una dona té deu monedes de plata i en perd una ¿no s’afanya a trobar-la i, quan la troba, convida les amigues i ho celebra amb elles? Això no té cap lògica. ¿De veritat que ha fet tot això per només una moneda? ¿I, a més, farà una festa que li costarà moltes més monedes? (cf. Lc 15,8-10)  L’alegria de Déu per retrobar algú que s’ha perdut és desbordant. El Senyor no ens oblida i sempre ens busca. Som únics per a Ell.

El quart defecte de Jesús és que les seves finances no segueixen els nostres criteris. El Fill de Déu va dir a uns quants homes que estaven asseguts a la plaça d’un poble: «Veniu amb mi i us donaré feina». Unes quantes hores després, va tornar a fer el mateix amb uns altres homes que no havien trobat feina. Al vespre, quan ja havia acabat la jornada laboral, va pagar a tothom el mateix (cf. Mt 20,1-16). Ningú guanya al Senyor en generositat. Sempre dona més del que li hem demanat i més del que necessitem. I sovint ens desconcerta perquè no segueix els nostres criteris econòmics.

Finalment, el cinquè defecte de Jesús és que ens ha revelat el contingut de l’examen final. Si anés a escola, ja l’haurien expulsat. Ens ha dit totes les preguntes de l’examen final perquè vol que tots aprovem. Al final dels nostres dies se’ns valorarà per la quantitat d’amor que hàgim regalat. Jesús ens ha dit: Estimeu, estimeu, estimeu. Estimeu els qui us han fet mal, pregueu per ells. Demaneu a Déu el do d’estimar, fins i tot, els enemics.

Jesús ens estima malgrat els nostres defectes i debilitats. I ho fa amb el cor obert; sense condicions, sense prejudicis. L’amor de Déu per nosaltres és infinit.

Benvolguts germans, ¡tant de bo descobrim en aquesta altra lògica de Jesús un camí per a una vida més joiosa i plena!

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)