Carta dominical | «L’altra lògica de Jesús»

En ple temps de Pasqua, us vull parlar del Fill de Déu. Fixem-nos en cinc actituds de Jesucrist que als ulls del nostre món serien considerades com a defectes.

El primer defecte de Jesús és que té una memòria selectiva. Sí, quan li demanem perdó, sempre s’oblida de tots els nostres mals i pecats passats. Quan Ell perdona, perdona absolutament. No té memòria del mal, perquè només té amor. Jesús és amor i ens el regala cada matí quan posem els peus a terra. ¡Quin defecte més bonic! ¡Tant de bo que Déu ens regalés aquest preciós defecte a tots nosaltres! No tenir memòria del mal i regalar amor a tots els germans que ens envolten.

El segon defecte de Jesús és que els seus càlculs i matemàtiques no són com els nostres. Per a Ell, tan importants són noranta-nou com un. I, si no, pensem en la paràbola de l’ovella perduda (cf. Lc 15,3-7). El Fill de Déu, quan et perds, ho arrisca tot –les noranta-nou ovelles– i surt a buscar-te. Ens busca i ens estima. A tu i a mi. A tots. Com si no existissin més persones al món.

El tercer defecte de Jesús és que no fa servir la lògica del món. Ell ens diu, per exemple, si una dona té deu monedes de plata i en perd una ¿no s’afanya a trobar-la i, quan la troba, convida les amigues i ho celebra amb elles? Això no té cap lògica. ¿De veritat que ha fet tot això per només una moneda? ¿I, a més, farà una festa que li costarà moltes més monedes? (cf. Lc 15,8-10)  L’alegria de Déu per retrobar algú que s’ha perdut és desbordant. El Senyor no ens oblida i sempre ens busca. Som únics per a Ell.

El quart defecte de Jesús és que les seves finances no segueixen els nostres criteris. El Fill de Déu va dir a uns quants homes que estaven asseguts a la plaça d’un poble: «Veniu amb mi i us donaré feina». Unes quantes hores després, va tornar a fer el mateix amb uns altres homes que no havien trobat feina. Al vespre, quan ja havia acabat la jornada laboral, va pagar a tothom el mateix (cf. Mt 20,1-16). Ningú guanya al Senyor en generositat. Sempre dona més del que li hem demanat i més del que necessitem. I sovint ens desconcerta perquè no segueix els nostres criteris econòmics.

Finalment, el cinquè defecte de Jesús és que ens ha revelat el contingut de l’examen final. Si anés a escola, ja l’haurien expulsat. Ens ha dit totes les preguntes de l’examen final perquè vol que tots aprovem. Al final dels nostres dies se’ns valorarà per la quantitat d’amor que hàgim regalat. Jesús ens ha dit: Estimeu, estimeu, estimeu. Estimeu els qui us han fet mal, pregueu per ells. Demaneu a Déu el do d’estimar, fins i tot, els enemics.

Jesús ens estima malgrat els nostres defectes i debilitats. I ho fa amb el cor obert; sense condicions, sense prejudicis. L’amor de Déu per nosaltres és infinit.

Benvolguts germans, ¡tant de bo descobrim en aquesta altra lògica de Jesús un camí per a una vida més joiosa i plena!

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.