Carta dominical | «Jesús, gràcies per haver vingut!»

Nadal és una festa a la qual tots som convidats. Una festa d’aniversari amb majúscules on celebrem el naixement d’un infant, però, sobretot, la seva vida entre nosaltres. És una celebració que ens captiva i que ens reuneix al voltant d’un misteri que dona sentit i esperança a la nostra vida. Com sentencia el papa Francesc, «Nadal és la festa de la confiança i de l’esperança».

El nen Jesús neix en un lloc ben humil, enmig de gent humil, en la intempèrie i ho fa per nosaltres. El Fill de Déu es fa home, es fa amic i germà nostre per oferir-nos la riquesa de l’amor i l’amistat de Déu. Déu es fa carn, es fa un de nosaltres per portar-nos cap a Ell. Ens mostra que el camí per entrar al Regne de Déu passa per fer-se petit com un infant.

Aquests dies tot es transforma, el nostre entorn i molts racons del món s’omplen de llum i de color amb les típiques ornamentacions nadalenques. Respirem la festa al carrer, una alegria que ens convida a passejar-hi i que ens convida a reunir la família per passar junts a casa el dia de Nadal. El nostre interior també s’omple de molts sentiments i records, ens envaeix l’alegria, la il·lusió, però, de vegades, també la tristesa i el desconsol.

Aquests dies estem tots una mica neguitosos i esvalotats, potser no sabem ben bé per què. Això ens passa quan esperem i desitgem amb deler que arribi algú. Aquesta espera ens fa sentir molt vius.  La nit de Nadal arriba cada any. Jesús vol que sigui una nit dolça en què oblidem rancúnies i amargors, una nit que no s’acabi i que duri tot l’any, una nit que ens faci començar el dia següent i la vida amb esperança. La nit de Nadal és una llum en la foscor.

A les acaballes de l’any vivim l’inici d’un gran misteri que il·luminarà i guiarà tota la nostra vida i hi donarà sentit. Ho fem amb la convicció i esperança que Déu ens acompanya i no ens abandona. La gran esperança de l’home que va endavant malgrat les dificultats i desil·lusions, només pot ser Déu, el Déu que ens ha estimat i que ens estima fins a l’extrem. (cf. Spe Salvi, 27)

Davant el risc de perdre’ns en allò que és secundari i quedar-nos en grans àpats i obsequis, aquest temps fort de Nadal podríem meditar el que deia santa Teresa de Jesús: «No dissimulis amb oripells i somriures buits. Qui va reposar en un pessebre desitja repenjar-se en la teva pobresa i debilitat humilment reconegudes». Més enllà dels regals materials que rebem i oferim, gaudim dels regals espirituals. I es que Nadal és un temps d’alegria. Sant Lleó Magne ho expressava bellament quan deia: «Ha nascut el nostre Salvador; alegrem-nos-en! No hi pot haver tristesa quan acaba de néixer la vida». Els pastors van anar a Betlem a veure el Salvador, joiosos i plens d’alegria. Anem-hi també nosaltres!

Benvolguts germans i germanes, per Nadal celebrem que Jesús va néixer del si de Maria, deixem temps i espai perquè també neixi cada dia en els nostres cors i transformi, a poc a poc, les nostres vides.

Gràcies, Senyor, per haver vingut a quedar-te entre nosaltres.

Us desitjo a tots un bon i sant Nadal.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.