Carta dominical | «Crist viu»

Crist és viu i camina entre nosaltres! Ahir a la vetlla i avui diumenge de Pasqua molts catecúmens adults hauran rebut els sagraments de la Iniciació Cristiana. Aquesta bona notícia m’ha fet recordar les paraules del profeta Isaïes: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues. Estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, ¿no us n’adoneu?» (Is 43,18-19a). Aquestes paraules han ressonat dins el meu cor llegint les cartes que m’han adreçat els catecúmens de la nostra arxidiòcesi.

Aquesta cinquantena d’adults, que han passat pel Servei Diocesà per al Catecumenat, és un signe de la vida nova que el Senyor està generant a la nostra Església. Són un signe que Crist és viu, i tal com diu el papa Francesc a la recent exhortació apostòlica postsinodal Christus vivit: «Si ell viu, això és una garantia que el bé pot fer-se camí en la nostra vida, i que els nostres cansaments serviran per a alguna cosa. Llavors podem abandonar els laments i mirar cap endavant, perquè amb ell sempre es pot. Aquesta és la seguretat que tenim. Jesús és l’etern vivent. Aferrats a ell viurem i travessarem totes les formes de mort i de violència que amenacen el camí.» (n. 127)

En moltes converses pastorals ens lamentem que baixen les estadístiques de baptismes, de primeres comunions, de confirmacions i de matrimonis per l’Església. Sembla que això s’acaba. I és veritat que baixen les estadístiques, però augmenten les conversions.

Llegint les cartes dels catecúmens, on molts m’expliquen la seva experiència, agraeixo al Senyor que hi hagi adults que avui demanen abraçar la fe. M’ha impressionat el testimoni d’alguns que venen d’una educació on la fe cristiana ha estat totalment absent. Els seus pares, tot i estar batejats, van optar en el seu moment per no educar-los en la fe. Aquests fills són els que ara han experimentat l’anhel de Déu al cor. Per exemple, m’ha colpit llegir el testimoni d’un catecumen que deia: «Jo no creia en Déu, però em vaig sentir tan desbordat, tan feble, que em vaig posar a pregar… i vaig percebre que el Senyor m’escoltava… A la tercera vegada que això em va passar, vaig veure que havia de fer un gest cap a Déu i vaig pensar que potser havia de batejar-me».

Certament, el Senyor ens sorprèn, alguna cosa nova està naixent… Els catecúmens són un bé per a l’Església, perquè ens conviden a ser Església en sortida, a aprendre a acollir i a no prejutjar aquells que arriben a una parròquia per primera vegada per ser batejats.

¡Que oportunes que són les indicacions del Sant Pare! A Christus vivit, ens diu que la pastoral juvenil implica dues grans línies: la primera, relativa a la recerca, la convocatòria i la crida; i la segona, centrada en l’acompanyament en el camí de maduració de la fe (CV 209). Els catecúmens ens conviden a prioritzar l’anunci de Crist i a fer una recerca més profunda de la persona. Acollir és proposar camins de creixement i maduració en aquesta fe inicial, perquè puguin descobrir que el Senyor els estima infinitament i sentir-se part de la gran família de l’Església.

Bona Pasqua! Realment el Senyor ha ressuscitat! És viu! Al·leluia!

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

iframe width=”100%” height=”166″ scrolling=”no” frameborder=”no” allow=”autoplay” src=”https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/606808467&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true”>