Carta dominical | «Per la comunicació entre persones»

Aquest diumenge, en la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, se celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, enguany amb el lema «Intel·ligència artificial i saviesa del cor per una comunicació plenament humana». El missatge del papa Francesc alerta dels riscos de l’ús i desenvolupament de noves formes de comunicació a partir de la irrupció […]

09 Maig, 2024
Església de Barcelona

Aquest diumenge, en la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, se celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, enguany amb el lema «Intel·ligència artificial i saviesa del cor per una comunicació plenament humana». El missatge del papa Francesc alerta dels riscos de l’ús i desenvolupament de noves formes de comunicació a partir de la irrupció de la intel·ligència artificial.

No hi ha cap dubte que la intel·ligència artificial és un avanç tecnològic de primer ordre, que ens permet accelerar molts processos i càlculs per fer-nos la vida més fàcil. En l’àmbit que avui ens ocupa, veiem com aquesta tecnologia està modificant tant la producció de notícies com el consum de la informació.

Ja fa anys que els professionals de la comunicació utilitzen eines tecnològiques per elaborar i fer-nos arribar les notícies. Les utilitzen amb plaer, perquè els permeten accedir fàcilment a un extens univers de dades. Gràcies a un sistema d’algoritmes i operacions, incomprensible per a molts de nosaltres, es processen aquestes dades per analitzar patrons, verificar fonts, identificar informacions enganyoses, validar informacions, etc.

Sovint associem la intel·ligència artificial amb la creació de continguts, però en el món de la comunicació i també en altres àmbits, s’utilitzen moltes aplicacions «intel·ligents», molt útils per a diverses tasques. Així, per exemple, recorrem a aquestes eines per a la traducció de textos, transcripció de documents audiovisuals, etc. La intel·ligència artificial està transformant les nostres vides en la cerca d’allò que ens resulti més pràctic i confortable. A vegades, però, el resultat no és satisfactori. Sense el component humà, mai aconseguirem que la comunicació, en el seu sentit més ampli, sigui plenament humana.

Cal ser conscients que les màquines ens ajuden, però no sempre poden substituir-nos. Així, per exemple, una traducció automàtica pot resultar surrealista i desnaturalitzada amb errors que només l’ull, l’oïda i la ment humana poden detectar i corregir. Estic segur també que, en més d’una ocasió, hem pogut experimentar la frustració que se sent quan tractem de comunicar-nos telefònicament amb un sistema de locució automàtic que, sovint, ens priva de poder resoldre qualsevol consulta eficaçment. L’absència d’un interlocutor humà dificulta la comunicació.

La substitució de tasques humanes per l’automatització de la intel·ligència artificial genera incertesa sobre el futur de moltes professions. Però convé recordar que una màquina no té criteri moral i, per tant, no pot contextualitzar els fets ni fer-se responsable

La intel·ligència artificial no és innòcua ni neutral, i per això hem de mantenir viu un procés de reflexió que ens ajudi a identificar tot allò que pugui deshumanitzar les nostres vides. Com ens diria avui Jesús, la tecnologia està al servei de la persona i no la persona al servei de la tecnologia.

Benvolguts germans i germanes, davant d’aquest important repte, us animo a treballar per la humanització de la tecnologia i la comunicació. Preguem per tots els nostres periodistes i comunicadors perquè, per intercessió de sant Francesc de Sales, treballin per una comunicació que promogui una vida més plena i íntegra de la persona humana.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)