Carta dominical | «Cap a la Pasqua»

Avui celebrem el Diumenge de Rams i ho fem amb joia i esperança, perquè sabem que Jesús ens salva. Ell és el bon pastor que dona la vida per les seves ovelles (cf. Jn 10,11). A la llum de l’Evangeli d’aquest diumenge de Rams, que recull el relat de la Passió de Jesucrist, podem reflexionar […]

26 Març, 2026
Església de Barcelona

Avui celebrem el Diumenge de Rams i ho fem amb joia i esperança, perquè sabem que Jesús ens salva. Ell és el bon pastor que dona la vida per les seves ovelles (cf. Jn 10,11). A la llum de l’Evangeli d’aquest diumenge de Rams, que recull el relat de la Passió de Jesucrist, podem reflexionar sobre dos pilars de la vida cristiana: l’Eucaristia i la pregària.

En primer lloc, l’Eucaristia, que ens alimenta, sustenta la nostra fe i ens santifica. En cada Eucaristia, escoltem les paraules que ens conviden a fer una parada per nodrir-nos d’Ell. És Jesús que ens parla: «Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos» (Mt 26,26). Rebem el cos de Crist amb gratitud i il·lusió. Jesús, abans de la seva passió, ens va deixar aquest tresor.  Quan combreguem, entrem en comunió amb la seva vida, mort i resurrecció. L’Eucaristia és un sagrament que ens fa participar de l’entrega que Jesús fa de la seva vida a la Creu. És un memorial eficaç, que no només recorda, sinó que fa fructificar diàriament els mèrits de la Passió. En cada Eucaristia, es fa present el sacrifici de Crist a la Creu.

Certament, Jesús es fa present en el pa i en el vi per recordar-nos que no estem sols i que Ell vol habitar en nosaltres. Ell és sempre amb nosaltres, ens dona el seu amor i ens omple amb la seva força. “L’Eucaristia és font i cimal de tota la vida cristiana” (Lumen gentium, 11). Anar a missa, ser fidels a la trobada amb Jesús, ens ajuda a estar en comunió amb Déu i amb els germans. Quan trepitgem la casa del Senyor sempre hi trobem pau. Així cantem joiosos: «¡Quina alegria quan em van dir anem a la casa del Senyor!».

En segon lloc, la pregària, que és necessària com l’aire que respirem. Jesús ens demana, com ho va fer amb els deixebles a Getsemaní, que estiguem desperts i atents per estar amb Ell, per pregar. Pregar no és que Déu faci la nostra voluntat, sinó unir la nostra voluntat a la seva. A vegades ens costa, però cal que no defallim. Jesús ens ho demana. Sapiguem donar gràcies a Déu cada dia. Demanem perdó al Senyor i força per estimar-lo a Ell i els germans. Com va expressar santa Teresa de Lisieux, «la pregària és un impuls del cor, una simple mirada llançada cap al cel, un crit de gratitud i d’amor, tant en el sofriment com en l’alegria».

En aquest últim diumenge de Quaresma, escoltem amb atenció i devoció el relat de la Passió de Crist. Jesús pateix i ho fa de diferents maneres: pateix l’abandó de la majoria dels seus deixebles i pateix una detenció i un judici foscos que acaben amb una condemna injusta; pateix les burles, els insults, les bufetades, la duríssima tortura, el pes de la creu, la corona d’espines, els claus, la nuesa… I pateix fins que mor a la Creu, però amb la promesa prèvia que ressuscitarà. En aquesta setmana de Passió, acompanyem Jesús en els moments més difícils i dolorosos de la seva vida terrena. Que aquesta experiència obri els nostres cors per acompanyar aquells que pateixen en les dificultats i en les adversitats.

Benvolguts germans i germanes, agafem forces amb l’Eucaristia per estimar millor Déu i els altres. No deixem de pregar amb fe per mantenir-nos ferms. I tinguem posada l’esperança en la resurrecció de Crist. Déu sempre ens acompanya, tant en l’alegria com en el dolor. El seu amor és infinit. Ell ens estima amb un amor etern.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)