Una taula gòtica de Sant Martí del segle XV torna a lluir al Museu Diocesà de Barcelona

El Museu Diocesà de Barcelona ha acollit la presentació de la restauració d’una taula gòtica de Sant Martí del segle XV, que originalment hauria estat la peça central d’un retaule ubicat a l’església de Sant Martí de Teià. Gràcies a les tasques de restauració, realitzades pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), s’ha obtingut més informació sobre la peça, que torna a lluir gràcies a la recuperació del color i a la reestructuració de la seva superfície.

Una restauració que expressa la missió del Museu

Es tracta d’una de les primeres obres que el Museu Diocesà de Barcelona va adquirir l’any 1916 per tal de garantir-ne la conservació. Durant la presentació, el director del Museu, Mn. Robert Baró, va assegurar que la restauració d’aquesta taula gòtica exemplifica perfectament la missió del centre:

“El Museu Diocesà neix per conservar una producció cultural que en el seu moment va sorgir de l’expressió de fe de diverses comunitats, en aquest cas la de Teià. Aquesta taula de Sant Martí, avui ja restaurada, ens permet entendre una part d’aquesta comunitat, un fragment del territori que continua viu i present, i que avui podem compartir amb tothom.”

La directora del CRBMC, Mireia Mestre, va subratllar la bona tasca de conservació impulsada des del Departament de Patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona, vetllant pel patrimoni religiós de l’arxidiòcesi. També va agrair la confiança dipositada en el Centre per dur a terme la restauració, a càrrec de les restauradores Beatriz Montobbio i Lourdes Domedel.

Procés de restauració i curiositats de l’obra

Amb una descripció acurada i molt gràfica, Montobbio i Domedel van explicar el procés llarg i laboriós que ha suposat la restauració d’aquesta taula central, pintada al tremp i daurada sobre fusta, on es representa sant Martí vestit de bisbe i entronitzat. El suport de la taula es va desinsectar, netejar, consolidar i es van tancar forats i esquerdes amb una massilla especial.

Una curiositat destacada va ser la hipòtesi que la taula podria haver estat reutilitzada com a porta. Les restauradores van identificar un forat circular a la part inferior, que han atribuït a una antiga gatonera, i una altra obertura més amunt, probablement per a un pany. Aquest forat es va cobrir amb una peça de fusta quadrada al revers. Pel que fa a la capa pictòrica, s’ha recuperat la policromia original mitjançant tractaments de fixació, neteja i reintegració.

Noves dades sobre l’autoria de la peça

La catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Rosa Alcoy, va exposar algunes possibles teories sobre l’autoria de l’obra, que encara es troba en estudi. Tot i que inicialment s’ha atribuït a Bernat Despuig i Jaume Cirera —per la similitud amb altres figures d’aquests autors—, la recuperació de la policromia ha permès observar que el tron on se situa el sant té un estil pictòric molt més refinat i diferent del que s’esperaria.

Segons Alcoy, això podria indicar la intervenció d’un “enigmàtic mestre”, potser influït per l’estil internacional, que hauria pintat inicialment el tron i que després l’obra hauria estat completada per Cirera i Despuig.

Intervenció de la comunitat de Teià

En la cloenda, Josep Maria Balada, representant de l’Espai Sant Martí de la parròquia de Sant Martí de Teià, va compartir part de la iconografia de sant Martí vinculada a l’església, que evidencia l’estima i l’arrelament d’aquesta figura i d’aquesta obra en la memòria de la comunitat.