Una Mare de Déu per a cada dia

Entrevista al periodista gironí Àngel Rodríguez autor del llibre '365 dies amb Maria' sobre cada una de les marededéus que es veneren a les diòcesis catalanes

20 Gen, 2021
Església de Barcelona

El periodista gironí Àngel Rodríguez sempre s’ha interessat per la figura de la Mare de Déu. “Maria dona molt de joc –afirma: llegendes, fe, pelegrinatges, goigs, la manera com el poble la representa…”. Acaba de publicar el llibre 365 dies amb Maria (Ed. Claret), que descriu cada imatge de les marededéus que es veneren a les diòcesis amb seu a Catalunya, els seus atributs i curiositats, un fragment dels goigs de l’advocació, cites marianes, refranys i dites populars que hi tenen relació.

Què ens aporta el llibre?

És un llibre que vol ser senzill. Cada dia de l’any pots llegir un petit text d’una imatge de la Mare de Déu de les diòcesis amb seu a Catalunya; per tant, també de les del nord de Castelló i d’Andorra. És un llibre popular i entretingut, pensat per a tothom, que explica la tradició i aspectes de fe, però no pas la història. També he mirat de posar les imatges en dates assenyalades. Un exemple: el 25 de desembre, la Mare de Déu de Betlem de Barcelona.

Expliques força curiositats…

Sí, moltes! Per exemple, la Immaculada que es venera en una capella de la catedral de Barcelona és coneguda com la “Mare de Déu de les claus”, perquè porta les claus de les portes de la muralla de Barcelona que el Consell de Cent les hi va oferir per haver deslliurat la ciutat d’una pandèmia com la que ara patim.

Com la devoció a la Mare de Déu ha influït en l’ànima cristiana catalana? 

A Catalunya tenim advocacions no només d’arrel estrictament catalana, sinó també importades; i això és molt important, perquè demostra la manera que té Maria d’integrar-se en la societat. Per això esmento no només les de Loreto, Fàtima o Lourdes, sinó també la del Rocío o la de la Cabeza, que també es veneren a casa nostra.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 24 de gener

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)