Un patiment constant

Entrevista realitzada a Raad Salam, cristià catòlic caldeu d’origen iraquià

07 Oct, 2019

En Raad Salam és un cristià catòlic caldeu d’origen iraquià –de l’antiga Mesopotàmia-, que fa vint anys que dona a conèixer la persecució i el genocidi que estan patint els cristians orientals en països de majoria àrab musulmana. Acaba de publicar Los primeros cristianos: los cristianos orientales. Entre el hecho histórico y un verdadero genocidio (Monte Riego Ediciones), un llibre que presenta la situació actual dels cristians a l’Orient Mitjà i al Pròxim Orient.

Què proposa en el llibre?

Aquest llibre parla de tres assumptes molt importants per a mi: del Senyor, de la meva Església catòlica i la meva gent, i de la meva comunitat cristiana oriental a la qual pertanyo i m’estimo tant. Aquest llibre dona a conèixer la meva gent, els cristians orientals, la persecució i el genocidi que hem patit i estem patint els cristians als països de majoria àrab musulmana.

Com definiria la situació dels cristians orientals en el món?

Els cristians orientals som minoria a països musulmans però no som emigrants, perquè també som originaris d’aquells països. Les minories cristianes: coptes a Egipte, assiris i caldeus a Iraq, melquites i siríacs a Síria, maronites i armenis al Líban, afronten una sèrie continuada de misèries i d’injustícies. Són discriminats perquè, en termes de llibertats, d’igualtat i drets, són relegats a l’estatus de ciutadans de segona classe en els seus llocs d’origen.

Per què és tan difícil de solucionar aquesta situació?

Tot s’ha agreujat per la situació de conflicte i inestabilitat que viu l’Orient Mitjà i el Pròxim Orient. A l’Islam, Estat i religió van units. Els musulmans fa catorze segles que estan en guerra entre sí, perseguint jueus i cristians. Tot i estar dividits en branques i grups, que s’odien entre ells, s’uneixen contra els cristians que viuen amb ells.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 13 d’octubre.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)