Un patiment constant

Entrevista realitzada a Raad Salam, cristià catòlic caldeu d’origen iraquià

07 Oct, 2019

En Raad Salam és un cristià catòlic caldeu d’origen iraquià –de l’antiga Mesopotàmia-, que fa vint anys que dona a conèixer la persecució i el genocidi que estan patint els cristians orientals en països de majoria àrab musulmana. Acaba de publicar Los primeros cristianos: los cristianos orientales. Entre el hecho histórico y un verdadero genocidio (Monte Riego Ediciones), un llibre que presenta la situació actual dels cristians a l’Orient Mitjà i al Pròxim Orient.

Què proposa en el llibre?

Aquest llibre parla de tres assumptes molt importants per a mi: del Senyor, de la meva Església catòlica i la meva gent, i de la meva comunitat cristiana oriental a la qual pertanyo i m’estimo tant. Aquest llibre dona a conèixer la meva gent, els cristians orientals, la persecució i el genocidi que hem patit i estem patint els cristians als països de majoria àrab musulmana.

Com definiria la situació dels cristians orientals en el món?

Els cristians orientals som minoria a països musulmans però no som emigrants, perquè també som originaris d’aquells països. Les minories cristianes: coptes a Egipte, assiris i caldeus a Iraq, melquites i siríacs a Síria, maronites i armenis al Líban, afronten una sèrie continuada de misèries i d’injustícies. Són discriminats perquè, en termes de llibertats, d’igualtat i drets, són relegats a l’estatus de ciutadans de segona classe en els seus llocs d’origen.

Per què és tan difícil de solucionar aquesta situació?

Tot s’ha agreujat per la situació de conflicte i inestabilitat que viu l’Orient Mitjà i el Pròxim Orient. A l’Islam, Estat i religió van units. Els musulmans fa catorze segles que estan en guerra entre sí, perseguint jueus i cristians. Tot i estar dividits en branques i grups, que s’odien entre ells, s’uneixen contra els cristians que viuen amb ells.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 13 d’octubre.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)