Trobada final de curs de la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar

El Bisbat de Tortosa ha acollit aquesta reunió dels responsables diocesans d'apostolat seglar, presidida pel bisbe Sergi Gordo

10 Jul, 2024
Església de Barcelona

El divendres 5 de juliol passat, va tenir lloc, al bisbat de Tortosa, la reunió de cloenda del curs de la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar de Catalunya (CIAS). El bisbe d’aquesta diòcesi, Mons. Sergi Gordo, que és el President de la CIAS, va acollir els delegats dels diferents bisbats catalans.

La trobada s’inicià amb un recorregut pel palau episcopal i les seves singularitats arquitectòniques i artístiques. Després d’un cafè i la presentació dels treballadors del bisbat de Tortosa, va tenir lloc la reunió mixta (presencial i on-line) per abordar els diferents temes de revisió i programació del curs vinent.

Després de la pregària inicial, cada delegat va exposar les realitats de l’Apostolat Seglar del seu bisbat i les finalitats de cada delegació. Cal tenir present com a  objectius, la formació, l’organització i el testimoniatge dels laics del bisbat, tot i que cadascun d’ells ho fa d’una manera particular.

Es va valorar molt positivament tant la Trobada sobre Primer Anunci a Madrid com la Trobada d’Apostolat Seglar Interdiocesana que tingué lloc a Tarragona el mes de març.

Seguidament, es va plantejar el curs vinent que vindrà marcat per temes com el Sínode, el Jubileu, el Congrés de les vocacions, i els objectius i plans pastorals de cada diòcesi. Se segueix col·laborant amb el treball posterior al Congrés de laics organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola i es proposa reflexionar sobre la presència laical en la vida pública.

D’altra banda, es va concretar la data i el lloc de la propera Trobada Interdiocesana. Serà el dissabte, 8 de març de 2025, a Montserrat, amb motiu de la celebració del seu Mil·lenari.

Després d’un dinar de germanor, es va cloure la trobada amb la celebració de l’Eucaristia a la Catedral de Tortosa, més concretament, a la capella de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la capital del Baix Ebre.

Font: Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)