El diumenge 20 de juliol s’ordenaran set preveres a Barcelona

Foto: Agustí Codinach

Set diaques seran preveres a Barcelona el proper diumenge 20 de juliol a les 18 h. Mn. Joan Piñol, Mn. Xavier Campmany, Mn. Pablo Jesús Jorge Díaz, Mn. Javier Casals, Mn. David Lucena, Mn. Santiago Claret i Mn. Guillem Lisicic seran ordenats a la basílica de la Sagrada Família per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.

Un «Sí» a l’esperança

Mn. Joan Piñol veu aquesta nova promoció de preveres com un «signe d’esperança». «El Senyor continua cridant i hi ha joves que continuem amb humilitat i per acció de la gràcia de Déu dient que sí perquè és possible ser plenament feliç, alegre i amb una vida plena a través d’aquesta vocació que el Senyor ha posat en el nostre cor», ha defensat. Per això, Mn. Joan Piñol ha opinat que ells ho aportaran «tot». «La nostra vida, el nostre temps, les nostres inquietuds, les nostres capacitats i posar-les al servei de l’Església», ha asseverat. També ha destacat que, en ser una promoció «especialment jove», podran aportar aquesta «empenta i energia». Mn. Joan Piñol ha comentat que ell va sentir la crida un dia amb la pregària de l’Àngelus, recordant les paraules de la Mare de Déu. «Amb la intercessió «que es faci en mi la vostra paraula» em va tocar molt el cor i em va deixar anar tots aquells dubtes i indecisions per dir Sí Senyor, endavant, i amb alegria i molta pau entrar al seminari», ha explicat.

Mn. Xavier Campmany ha valorat que el sacerdoci és un «acte de fe molt gran i és el que la gent valora més». «Pel món renuncies a una família, renuncies a tenir una feina –el que el món pensa que dona la felicitat– i agafes un camí que molts no entenen i ho fas perquè creus en la paraula de Jesús que diu «Vine amb mi»». Mn. Xavier Campmany ha comentat que aquest Jubileu de l’Esperança els convida a ser «portadors de la llum de la fe davant d’un món que pot trobar en l’Església i la fe un sentit que renovi aquesta cultura europea que sembla en crisis». També ha recordat que va sentir la crida quan era petit un Dijous Sant. «De petit no saps que aquest dia també se celebra el sacerdoci i allà vaig sentir una crida molt gran», ha manifestat.

Mn. Javier Casals ha defensat que el sacerdoci «és un sí al Senyor i, per tant, és un sí a tota la societat i un sí a la família –que és el nucli de la societat–» També, «un sí a la vida en plenitud, a la vida humana, sobretot cristiana, amb la missió que té l’Església al món que és portar la pau i la salvació de Crist a tota la humanitat». Aleshores, Mn. Javier Casals ha valorat que el què un nou sacerdot pot aportar a aquest Jubileu és «l’esperança i la pau de Jesucrist que arriba fins al cor de les persones i està cridat a difondre’s per a tota la societat». El moment en què va sentir més la crida cap al sacerdoci va ser l’experiència al seminari. «L’encontre amb què serà la meva esposa, l’arxidiòcesi de Barcelona, però va ser enamorar-me de l’Església per entregar-me totalment a ella com Jesucrist», ha recordat.

Mn. Guillem Lisicic ha comentat que el testimoni que portarà a la societat és que «Déu és veritablement lliure i escull lliurement i nosaltres podem conjugar aquesta llibertat amb el Déu que ens estima pel servei del poble, de Déu i de tots els germans». Davant del Jubileu sent que està cridat a «viure la paternitat sacerdotal acompanyant els joves, sentint-se fill del mateix Pare i conduint-los cap al Pare que tant ens estima i espera». Mn. Guillem Lisicic recorda dos moments en què va sentir la crida del Senyor. El primer va ser durant una missa en uns campaments i el segon va ser el testimoni d’un amic seminarista que va morir a un accident, Marcos Pou, i això el va portar al goig de sentir la crida de Déu.

Mn. David Lucena ha manifestat que el sacerdoci implica un «testimoni del primat de Déu sobre totes les coses». «En el cas dels sacerdots d’occident del ritus llatí, el celibat, és un indicatiu que Déu és capaç d’omplir el cor de l’home», ha comentat. Mn Lucena ha destacat que està cridat a ser «un testimoni d’esperança», en el marc d’aquest Jubileu. També ha recordat que el punt d’inflexió en què va sentir la inquietud vocacional va ser en un recés d’una Pasqua jove. Allà va descobrir l’amor que Déu li tenia i va preguntar-se i fins i tot intuir que el Senyor el cridava a respondre amb un amor molt semblant al seu, a dedicar-se exclusivament a Ell. La decisió final la va concretar quan estava a segon de Batxillerat en parlar amb un mossèn amic seu.

Mn. Santiago Claret ha defensat que el seu sí al sacerdoci «és un testimoni contracultural». «Avui en dia tothom viu per la seva pròpia vida, el seu propi camí, els seus interessos personals i que algú doni la seva vida pels altres, per l’Església, per Déu, és un missatge bastant potent i molt interessant», ha sentenciat. Alhora, Mn Santiago Claret sent que està cridat a portar «esperança per l’Església a Europa, per l’Església a Barcelona i molta il·lusió». En el seu cas, ha explicat que tota la vida, d’alguna manera, el Senyor l’ha anat portant pel camí del sacerdoci i que un punt d’inflexió va ser entrar al seminari.

Sis dels set futurs preveres són diocesans. Descobreix-los en aquest vídeo.

Silvia Muñoz Martin