Segrests i persecució a l’Àfrica

La Societat de Missions Africanes explica la situació de violència que pateixen els habitants de la regió africana del Sahel

04 Juny, 2019
Església de Barcelona

 

Aquesta setmana el reportatge de Rome Reports ens porta fins a l’Àfrica. Concretament, en els últims anys, la regió del Sahel pateix una onada d’inesperada violència. Països com Mali, Níger o Burkina Faso es troben envaïts per milícies de mercenaris i de jihadistes que responen a múltiples interessos.

Interessos i violència

El Superior General de la Sociedad de las Misiones Africanas (SMA), P. Antonio Porcellato explica que «avui dia el Sahel interessa molt». «Tots els grans països tenen interessos a la zona perquè hi ha matèries primeres i recursos miners. També trobem xarxes de tràfic d’éssers humans», afegeix. Segons el P. Porcellato «es disputa el control d’un lloc militarment estratègic per al que es fa servir a grups gihadistes. Els que es troben enmig d’aquestes tensions són els més pobres i també nosaltres els missioners, també l’Església».

Un d’aquests missioners, víctima d’aquesta violència, és el pare Pierluigi Maccalli, de la Societat de Missions Africanes, que va ser segrestat a Níger el setembre de 2018. El missioner es troba encara en parador desconegut, segurament en algun lloc entre Níger, Burkina Faso i Mali.

Superior General, es qüestiona que «estarà fent, com farà sense poder celebrar la missa, sense poder resar, sense llibres… Ell té un caràcter bondadós i obert. Qui sap si, fins i tot, hi haurà entaulat un diàleg amb els seus segrestadors – es pregunta el religiós-. Qui sap si estarà tenint una vida fins normal amb ells». «El trobem a faltar i ell segur a nosaltres. Aquesta situació és una contínua provocació que fa preguntar-nos què vol el Senyor».

Missions Africanes

La Societat de Missions Africanes, una congregació que porta des del segle XIX a l’Àfrica i té presència a 17 països del continent. Porcellato coneix des de fa anys el pare Maccalli i el treball que desenvolupava a Níger, a Bomoanga, una missió que fins i tot va haver de tancar durant un temps per raons de seguretat.

Resposta Santa Seu

El Papa està al corrent d’aquesta difícil situació. Va trobar, fa poc, aquests missioners al Vaticà i va tenir per a ells unes paraules d’alè i consol: «Voldria associar-me a la vostra pregària pel vostre germà, el pare Pierluigi Maccalli, segrestat des de fa mesos a Níger».

«Ha commogut molts el seu record del pare Gigi, – explica el Superior de SMA- la seva pregària per ell i el fet que la Santa Seu treballi en què es resolgui aquest segrest». «Seguim tenint esperances. Recordem una frase del Senyor, «Jo sóc aquí, no tinguis por», i estem segurs que el pare Maccalli també la recordarà, és més, farà experiència d’ella».

Es tracta d’un segrest que és reflex de la creixent inestabilitat de la zona provocada per la violència, el crim organitzat i la proliferació d’ideologies jihadistes que estan posant en perill, especialment, a la població cristiana.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)