Els laïcs i laïques celebren una trobada per «impulsar la cultura vocacional»

La Delegació Diocesana per a la Formació i Acompanyament del Laïcat organitza una jornada amb el delegat de la Pastoral de La Salle a Espanya

30 Gen, 2025
Montse Punsoda
Fotografies: Agustí Codinach

La Delegació Diocesana per a la Formació i Acompanyament del Laïcat ha celebrat una trobada aquest mes de gener al voltant del tema «Caminant cap a una cultura vocacional». Aquest era el nom de la conferència central conduïda i exposada pel lasal·lià Jorge Sierra Caudela, delegat de la Pastoral de La Salle a Espanya.

Objectius de la sessió

Al voltant d’una cinquantena de laïcs i laïques van assistir al Seminari Conciliar per participar en aquesta trobada que tenia la intenció de continuar el treball en la línia dels objectius que es van plasmar al Congrés de Laics 2020, i, d’altra banda, ser una prèvia per al Congrés de Vocacions «¿Per a qui sóc?», que tindrà lloc el pròxim divendres 7 de febrer. Tal com explica Anna Almuni, responsable de la Delegació, «aquesta trobada tenia la voluntat d’apropar a la cultura vocacional, també d’enfocar el congrés que vindrà ara i l’itinerari de presència en la vida pública on es manifesta la vocació laïcal».

En la presentació i benvinguda, Almuni va subratllar que en aquest moment «hi ha molts ítems a l’Església que ens convoquen, com el Sínode, l’Any Jubilar, el mateix Pla Pastoral Diocesà, entre d’altres. Per això, apunta que «les trobades que s’han fet del laicat volen ser una crida a viure com a laics en la nostra vocació peculiar, però enmig del món», va afegir.

La Conferència de Jorge Sierra Caudela

L’exposició de Jorge Sierra Caudela va ser una conferència encoratjadora en aquesta línia que marcava la delegada. El ponent va voler fer corresponsables els participants i els va motivar a desenvolupar amb confiança i alegria el seu paper com a laics i laiques.

Concretament, va fer una lectura del tipus de món en què vivim i de la cultura que ens envolta. Va descriure-ho amb les sigles VUCA, referint-se a un món volàtil, amb incertesa, on tot sembla més complex i amb una actuació per part de les persones ambigua. Amb aquest escenari, va plantejar «com s’agafa una vocació per a tota la vida?». Responent, va proposar diverses maneres d’actuar, recomanant, per exemple, «anar cap a allò essencial», citant Pierre Teilhard de Chardin quan va dir: «No som éssers humans tenint una experiència espiritual. Som éssers espirituals tenint una experiència humana».

El delegat de Pastoral de La Salle a Espanya va insistir en «canviar la mirada i confiar més en la iniciativa de Déu» i en la «nostra pròpia capacitat com a família capaç d’adaptar-se i fer camí». En aquest sentit, va entroncar amb les vocacions, segons les quals el sí ja està donat perquè Déu ja ens ha estès la mà i la persona és lliure per respondre a la crida que implica estendre-li també la mà a Ell. «La vocació és la trobada de dues llibertats: la d’aquell que crida i la de l’altre que és cridat», va dir.

La Vocació com a Diàleg Continu

Convidant a reflexionar en aquest plantejament de ser conscients d’allò que som per viure la realitat des de la pròpia vocació, va puntualitzar que «el primer lloc de la cultura vocacional és la mateixa vida». Va aprofundir expressant que «en la vocació el sí ja està donat perquè Déu ja ens ha estès la mà i la persona és lliure per respondre a la crida que implica estendre-li la mà també a Déu». «La vocació és la trobada de dues llibertats: la d’aquell que crida i la de l’altre que és cridat. Déu i la persona. Sí de Déu i sí de la persona. És una trobada de diàleg que continua al llarg de la vida de la persona i de l’Església», va dir.

Després de la conferència, es va donar pas a un treball en grups a partir de les preguntes «Què veig?», «Què penso?» i «Què em pregunto?», i, seguidament, es van posar en comú entre els participants diferents reflexions.

A la trobada també hi van assistir la Directora del Secretariat de Pastoral Obrera, Lídia Roman, i, en representació de Manolo Zamora, Director del Secretariat de Confraries, va ser-hi la seva esposa Núria Borraz. A més, va destacar una bona representació de moltes parròquies i moviments d’Acció Catòlica.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)