El cardenal Omella presideix l’eucaristia de l’adéu de les relíquies a la catedral de la ciutat comtal
07 Nov, 2019
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll
Santa Bernadette s’acomiada de Barcelona a la catedral en una missa presidida pel cardenal Omella. L’Eucaristia ha reunit a mossens, voluntaris de l’Hospitalitat, malalts i fins i tot personalitats civils. Un esdeveniment únic que ha deixat constància gràcies a una placa de marbre que es conservarà a la capella de la Mare de Déu de Lourdes del claustre.
“Avui la Mare de Déu i Bernadette ens acompanyen. És meravellós tenir les relíquies de la noia que va veure a la Mare de Déu” ha assegurat l’arquebisbe de Barcelona. “Avui la Mare de Déu ens mira a cadascú de nosaltres. Aquesta Mare de Déu de Lourdes que ens ha unit per mitjà de les relíquies de Bernadette”.
El cardenal Omella ha comentat la història de santa Bernadette, una noia senzilla i humil. Així, ha demanat a tots els fidels presents que trobin “aquesta senzillesa i humilitat” en cadascun d’ells. “Com més pobres i senzills, més meravelles fa Déu en nosaltres i a través de nosaltres. No és la riquesa i el poder el que sobresurt als ulls de Déu, és la senzillesa i la humilitat”.
L’arquebisbe ha destacat l’oració com a eina per arribar a Déu. “La litúrgia ens ensenya a créixer en la saviesa de Déu –indicava – La gràcia de Déu que quan ens posem en les seves mans ens dóna la força per vèncer el pecat”. Omella relatava com l’Església no existeix més que per “evangelitzar i per ser missionera” i concloïa que només “servint als altres trobem la vida”.
Placa de marbre per Santa Bernadette
Al final de l’Eucaristia, la presidenta de l’Hospitalitat de Lourdes de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, Marta Ventura, ha entregat al cardenal Omella una placa de marbre. En aquesta placa hi resten les paraules: «Les relíquies de santa Bernadette van honorar aquest temple amb la seva presència el 6 de novembre de 2019». Un recordatori que romandrà entre les parets de la catedral per recordar uns dies històrics per la província eclesiàstica de Barcelona.
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
«Déu compta amb tu» és el lema de la campanya de la Diada de Germanor 2026, que se celebra enguany el diumenge 8 de novembre. Una crida al compromís des de l’agraïment,…
La ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ha estat escenari de violència gratuïta, saquejos i destrosses. Aquestes escenes de disturbis ens omplen de sorpresa i de dolor, i ens plantegen…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...