Sant Francesc de Sales, la parròquia de l’Eixample amb empremta de Joan Martorell i Gaudí

El temple, conegut popularment com les Saleses, conserva un ric patrimoni artístic i és la seu de la festa patronal dels periodistes

12 Ag, 2026
Montse Punsoda

En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt que antigament havia acollit el convent de les Saleses i que, amb el pas dels anys, va esdevenir també seu de l’escola de la Immaculada.

L’any 1900 van arribar a Barcelona els germans maristes procedents de França i, el 1942, van adquirir el convent de les Saleses, juntament amb l’església, que avui és la parròquia de Sant Francesc de Sales. El temple va prendre el nom del fundador de les religioses saleses, les antigues residents del monestir.

«El col·legi ocupa el que havia estat el convent, mentre que la capella és avui la parròquia de Sant Francesc de Sales, que forma part del conjunt que regeixen els germans maristes. És una església molt valorada i estimada per tothom, i molta gent encara es refereix a la parròquia com les Saleses», explica el rector, Mn. Ramon Corts i Blay.

Una obra de Joan Martorell amb la col·laboració de Gaudí

La història arquitectònica de l’església és un dels seus principals atractius. El temple, consagrat l’any 1885 sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús, va ser projectat pel prestigiós arquitecte Joan Martorell, un dels grans referents de l’arquitectura catalana del segle XIX i mestre del jove Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en diferents projectes. Aquesta relació també deixa una possible empremta en alguns elements de Sant Francesc de Sales.

Un dels aspectes més singulars és el pinacle que corona la façana principal. Segons explica Mn. Ramon Corts i Blay, que tot i que no es pot demostrar, que aquest element estigui relacionat amb el projecte que Martorell i Gaudí van presentar per a la façana de la Catedral de Barcelona, que finalment no es va arribar a executar. «Martorell, ajudat per Gaudí, va presentar un projecte per fer la façana actual de la Catedral de Barcelona que no va tirar endavant. És plausible que aquest pinacle s’hagués inspirat en el que també havia projectat per al disseny de la façana de la Catedral. Tant el projecte de Sant Francesc de Sales com el de la Catedral són coetanis i daten del 1882», explica el rector.

Un patrimoni per descobrir

L’exterior de l’església també reflecteix la influència de l’arquitectura europea del moment. La façana està inspirada en l’obra de l’arquitecte francès Eugène Viollet-le-Duc, una de les figures més destacades de la restauració i l’arquitectura neogòtica del segle XIX.

A l’interior, el temple conserva diversos elements artístics d’interès. A part de les magnífiques vidrieres a aporten llum i múltiples colors a l’interior de la nau, en el presbiteri presidit pel Sagrat Cor destaquen unes pintures del Sant que contribueixen a enriquir l’espai. Un altre dels elements més singulars es troba al paviment del temple, format per un mosaic  de petites peces de pedra, seguint la tècnica de l’opus tessellatum, obra de l’artista italià Luigi Pellarin.

Una església marcada per la història

Com molts altres edificis religiosos de Barcelona, Sant Francesc de Sales ha viscut moments convulsos de la història contemporània. «L’any 1909, durant la Setmana Tràgica, i també el 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, van cremar tant el convent com l’església de Sant Francesc de Sales», recorda el rector.

El temple va viure una important restauració l’any 1991, que va permetre adaptar els espais a les necessitats actuals i recuperar-ne bona part del valor arquitectònic i artístic.

El patró dels periodistes

Sant Francesc de Sales és també el patró dels periodistes, una vinculació que fa que la parròquia aculli cada any la celebració de la seva festa patronal.

Actualment, la parròquia està federada amb la Puríssima Concepció i forma part d’una unitat pastoral. Amb més d’un segle d’història, Sant Francesc de Sales continua sent un espai de fe i de vida comunitària al cor de l’Eixample, on patrimoni, història i espiritualitat conviuen en un temple que els barcelonins encara coneixen amb el nom de les Saleses.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.

(Mt 18,15-20)