Sant Feliu de Cabrera de Mar, una església fortalesa al cor del Maresme

Construïda al segle XVI, la parròquia va esdevenir també un refugi davant els atacs i avui conserva un valuós patrimoni artístic

24 Ag, 2026

Montse Punsoda

La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu l'Africà, patró de la vila, la seva història està estretament vinculada a una tradició que, segons la llegenda, es remunta al pas del sant per Cabrera durant el seu camí cap a Girona. «Al cap duns anys, quan els cabrerencs es van adonar que aquell jove havia estat canonitzat, van decidir fer-lo patró del poble. Des d'aleshores, Sant Feliu és el patró de Cabrera de Mar», explica l'historiador i feligrès de la parròquia, Jaume Molinas.

La devoció al sant es va consolidar amb el pas dels segles. Després de la consagració del temple, l'any 1570, s'hi van dipositar relíquies de santa Apol·lònia i, més endavant, també de Sant Feliu, que encara avui es conserven a la parròquia i que durant molts anys van ser objecte de veneració amb motiu de la festa major.

Una església i una fortalesa defensiva

L'actual temple es va començar a construir l'any 1540 per substituir una antiga església romànica. Però el seu objectiu va anar molt més enllà d'oferir un espai de culte. En una època marcada pels atacs de pirates a la costa i pel bandolerisme, els habitants de Cabrera van decidir aixecar un edifici sòlid pensat també per protegir la població i com a espai de reunió. «Els pagesos de Cabrera van construir un nou temple gòtic, però també una mena de casa forta, gairebé un castell, on poder protegir-se», explica Molinas. Aquesta funció defensiva encara és visible en la robustesa de la construcció, així com en els elements que diferencien Sant Feliu d'altres parròquies de la comarca.

Un patrimoni artístic de gran valor

L'església conserva un important conjunt patrimonial. Un dels elements més destacats és el retaule major de Sant Feliu. Tot i que durant la Guerra Civil una part de l'obra va quedar destruïda, les taules originals dedicades al martiri del sant i a escenes de la Passió de Jesús es van poder salvar i avui es conserven a la sagristia.

També destaca una còpia del retaule de Sant Joan de Bernat Martorell, ja que l’original es va cedir fa anys al Museu Diocesà de Barcelona.

Entre els elements més curiosos, destaca el conjunt de mènsules que sostenen les voltes del temple. Segons l'a tradició Jaume Molinas, es diu que «molts dels rostres que hi apareixen esculpits corresponen als cabrerencs del segle XVI que van contribuir econòmicament a la construcció de la nova església».

També hi ha les cinc claus de volta de la nau central, decorades amb representacions de Sant Feliu, Sant Pere, Sant Joan, sants molt estimats a Cabrera, així com l'escut de la casa d'Àustria. Tal com exposa l'historiador, «a través de les claus de volta un pot aprendre sobre els sants del poble i sobre el context històric de l'església».

L'orgue i les campanes, patrimoni viu de la parròquia

Marcant el ritme destaquen també les cinc campanes que marquen el ritme de la vida del poble. Foses als anys 1984 i 1985, porten noms de veïns de Cabrera i acompanyen les principals celebracions litúrgiques i els moments més significatius de la comunitat.

Més actual, hi ha l’orgue de fabricació suïssa, instal·lat als anys noranta. Es tracta d'un instrument d'estil barroc que és protagonista del Cicle d'Orgue del Maresme, una iniciativa que cada estiu atrau intèrprets, estudiants i aficionats d'arreu.

Amb més de quatre segles d’història, Sant Feliu de Cabrera continua sent un referent espiritual, patrimonial i cultural de l’Arxiprestat del Maresme. Un temple que conserva la memòria del passat, però que continua ben viu gràcies a la seva comunitat i a les iniciatives que, any rere any, mantenen viu el seu patrimoni i la seva activitat.