Els bisbes catalans es reuneixen

Trobada de tots els bisbes de les diòcesis amb seu en territori català al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, a Tarragona

17 Maig, 2018
Església de Barcelona

Els dies 15 i 16 de maig de 2018 ha tingut lloc la reunió n. 226 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), al Santuari de la Mare de Déu de Loreto, a Tarragona. La reunió ha estat presidida per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona.

1. Els bisbes han rebut el Sr. Dani Font i Mn. Josep Maria Riba, que els han presentat la memòria anual de les activitats portades a terme per Catalonia Sacra i el balanç econòmic del 017. També els han presentat les activitats que s’estan realitzant durant l’any 2018 i el corresponent pressupost que els bisbes han aprovat pel que fa a la difusió del patrimoni sacre de les Diòcesis de la CET.

2. El Sr. Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, que és l’òrgan de coordinació de les deu Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya, ha presentat als bisbes diverses iniciatives que es porten a terme per orientar, coordinar i realitzar l’acció social i caritativa de l’Església.

3. Els bisbes també han atès la visita de Mn. Josep Maria Romaguera, president del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) i la Sra. Maria Àngels Termes, directora de la nova revista Galilea.153 que els han presentat el treball que realitzen i els projectes de futur. El CPL, que és una associació pública de fidels, va néixer l’any 1958 en la tradició de la renovació litúrgica que vivien les diòcesis catalanes. Durant aquests seixanta anys d’existència el CPL ha portat a terme un meritori treball d’assessorament litúrgic, recerca i estudi, així com també d’edició de llibres i revistes. Actualment, són quatre les revistes que editen: Phase, Missa Dominical, Liturgia y Espiritualidad i la nova Galilea.153. Editen també set col·leccions de llibres i els Cantorals per les celebracions. Per encàrrec de la Conferència Episcopal Tarraconense, el CPL edita cada any el Calendari Litúrgic i els volums de la Litúrgia de les Hores en català.

4. Així mateix, han rebut l’ecònom de l’Arquebisbat de Tarragona, Sr. Daniel Sobradillo, que ha exposat diverses qüestions sobre la memòria d’activitats a nivell de les diòcesis de Catalunya, el camí d’autofinançament de l’Església, i el pla de transparència. Mons. Francesc Pardo, que ja és membre del Consell d’Economia de la Conferència Episcopal Espanyola, ha rebut l’encàrrec dels bisbes de vetllar la coordinació de les reunions interdiocesanes de responsables d’economia de la Tarraconense.

5. En ocasió del cinquantè aniversari de la constitució de Justícia i Pau (JiP) a l’arxidiòcesi de Barcelona, s’han fet presents a la reunió el Sr. Eduard Ibáñez, director de JiP; el Sr. Eudald Vendrell, president de JiP de Barcelona, el Sr. Francesc Escobar, president de JiP de Tarragona; la Sra. Maria Bargalló, vicepresidenta de JiP de Barcelona i Mn. Josep Maria Fisa, prevere de l’arquebisbat de Barcelona i delegat episcopal a JiP.  Han exposat un detallat informe sobre la realitat i les activitats de Justícia i Pau a Catalunya centrades especialment en la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i la protecció del medi ambient; així com també les dificultats i els reptes actuals que treballen sempre inspirats en la doctrina social de l’Església.

6. Mons. Francesc Pardo, responsable de l’acompanyament del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), ha informat dels últims preparatius de l’Aplec de l’Esperit 2018, que se celebrarà a la diòcesi de Tortosa el proper cap de setmana i que ja compta amb més de 1.000 adolescents i joves inscrits. El dissabte 19 de maig les diverses activitats, concerts i la celebració de l’Eucaristia seran a la ciutat de Tortosa i el diumenge dia 20 l’Aplec es traslladarà a Sant Carles de la Ràpita.

7. Els bisbes han visitat el centre que el Centre Català de Solidaritat (CECAS) té a Tarragona. És tracta d’una comunitat terapèutica per a dones que volen superar la drogoaddicció i hi reben seguiment mèdic, psicològic i social individualitzat; també realitzen activitats ocupacionals, formatives i de lleure. Han estat rebuts pel Sr. Frederic Bayer, administrador del Patronat, i altres treballadors del centre. Han pogut visitar les instal·lacions i les reformes que s’hi estan fent, així com també conèixer i conversar amb les residents.

8. Els bisbes s’han fet ressò de la preparació dels 800 anys de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, el 2023 i, atenent la petició del Rector del Santuari, P. Joan M. Mayol, encoratgen els confrares a reactivar la seva vitalitat renovant els vincles que al llarg de la història tants fidels han establert amb Montserrat per mitjà de l’estima i la devoció a la Mare de Déu i al que representa per a la fe cristiana a Casa Nostra.

9. Els bisbes han tractat també diverses qüestions relatives a la catequesi, l’apostolat seglar i la formació permanent dels preveres.

10. Els bisbes veuen amb preocupació algunes recents iniciatives legislatives en relació a l’eutanàsia i el suïcidi assistit, i recorden el compromís de l’Església en favor de la vida, sobretot de les persones en situacions d’especial vulnerabilitat, que en paraules ben recents del papa Francesc «ha de ser clara, ferma i apassionada». Així mateix, expressen que l’Església demana mitigar el dolor i el sofriment mitjançant cures pal·liatives i l’acompanyament als malalts i als qui en tenen cura, i legislar en favor de bones mesures socials que permetin una millor atenció als malalts.

11. Finalment, els bisbes feliciten el Molt Honorable Sr. Joaquim Torra i Pla per la seva elecció com a President de la Generalitat de Catalunya i desitgen que en aquests moments especialment delicats governi amb justícia i encert, cercant sempre el bé comú i la concòrdia de tots els catalans, així com el diàleg amb les altres institucions de l’Estat.

Font: Gabinet d’informació de l’Església a Catalunya

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)