Restauren la catedral maronita d’Alep, destruïda pels gihadistes durant la guerra
Restauren la catedral maronita d’Alep, destruïda pels gihadistes durant la guerra
La reconstrucció ha durat 4 anys i ha estat finançada per la fundació pontifícia Ajuda a l'Església Necessitada
29 Jul, 2020
Església de Barcelona
Els cristians maronites d’Alep han recuperat la seva catedral, destruïda durant la guerra. Aquest vídeo projectat durant la cerimònia, va recordar la seva història. Va ser construïda el 1873, i renovada el 1914, sobre una altra església que ja existia el segle XV. Però la catedral va patir la mateixa sort que els cristians d’Alep, i va ser ferida profundament entre l’any 2012 i el 2016. Especialment, l’any 2013 els gihadistes es van acarnissar amb ella intentant esborrar tot vestigi cristià de la zona. Quan aquesta zona de la ciutat va ser alliberada el 2016, un grapat de cristians va celebrar el Nadal a aquest lloc.
La catedral maronita d’Alep reconstruïda
Ara, amb l’ajuda de la fundació pontifícia ACN i altres institucions, la catedral s’ha reconstruït. Així ho ha comentat el president Executiu d’Ajuda a l’Església Necessitada, Thomas Heine-*Geldern a Rome Reports. «Quan ara veiem la Catedral de Sant Elies, és un miracle. És fantàstic que brilli la seva antiga esplendor. Tant de bo torni a ser el centre de tota la comunitat cristiana, com ho va ser fins a l’angoixant guerra». Thomas Heine-Geldern va demanar als cristians sirians que entrin a la nova catedral, que resin pels milers de benefactors que han permès finançar aquestes obres.
Tancant ferides
Una llum d’esperança en un horitzó incert. Mentre que la ferida d’aquesta catedral és la primera que cicatritza, n’hi ha una altra que necessitarà encara molt més temps per a recuperar-se. Abans de la guerra, es calculava que a Alep hi havia 180 mil cristians. Ara no en queden més de trenta mil. La restauració d’aquesta catedral maronita representa un nou inici per a tots ells.
Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018,…
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less