Restauren la catedral maronita d’Alep, destruïda pels gihadistes durant la guerra

La reconstrucció ha durat 4 anys i ha estat finançada per la fundació pontifícia Ajuda a l'Església Necessitada

29 Jul, 2020
Església de Barcelona

Els cristians maronites d’Alep han recuperat la seva catedral, destruïda durant la guerra. Aquest vídeo projectat durant la cerimònia, va recordar la seva història. Va ser construïda el 1873, i renovada el 1914, sobre una altra església que ja existia el segle XV. Però la catedral va patir la mateixa sort que els cristians d’Alep, i va ser ferida profundament entre l’any 2012 i el 2016. Especialment, l’any 2013 els gihadistes es van acarnissar amb ella intentant esborrar tot vestigi cristià de la zona. Quan aquesta zona de la ciutat va ser alliberada el 2016, un grapat de cristians va celebrar el Nadal a aquest lloc.

La catedral maronita d’Alep reconstruïda

Ara, amb l’ajuda de la fundació pontifícia ACN i altres institucions, la catedral s’ha reconstruït. Així ho ha comentat el president Executiu d’Ajuda a l’Església Necessitada, Thomas Heine-*Geldern a Rome Reports. «Quan ara veiem la Catedral de Sant Elies, és un miracle. És fantàstic que brilli la seva antiga esplendor. Tant de bo torni a ser el centre de tota la comunitat cristiana, com ho va ser fins a l’angoixant guerra». Thomas Heine-Geldern va demanar als cristians sirians que entrin a la nova catedral, que resin pels milers de benefactors que han permès finançar aquestes obres.

Tancant ferides

Una llum d’esperança en un horitzó incert. Mentre que la ferida d’aquesta catedral és la primera que cicatritza, n’hi ha una altra que necessitarà encara molt més temps per a recuperar-se. Abans de la guerra, es calculava que a Alep hi havia 180 mil cristians. Ara no en queden més de trenta mil. La restauració d’aquesta catedral maronita representa un nou inici per a tots ells.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)