Recordant un pastor català i compromès amb l’Església

S’inauguren els actes de celebració amb motiu del 10è aniversari de la mort del bisbe Joan Carrera

28 Set, 2018
Església de Barcelona

El Memorial Bisbe Joan Carrera ha inaugurat els actes de celebració amb motiu del 10è aniversari de la mort del pastor. Va ser el 3 d’octubre de 2008 quan l’estimat bisbe auxiliar de Barcelona, va fer el traspàs a la casa de Déu, deixant la seva empremta en cada un d’aquells que el van conèixer. Perquè, tal com va dir Jordi Breu, el president del Memorial, “el pas dels anys és inapel·lable, però el record del bisbe es manté viu”.

Home compromès

En aquesta primera trobada l’objectiu era recordar la figura del bisbe a través d’aquells que el van tractar de tu a tu; començant pel mateix presentador Francesc Rosaura. El periodista de TV3, que va tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo al programa Signes dels Temps. Al principi de l’acte va donar pas a algun dels fragments de les entrevistes que la cadena havia fet al bisbe Carrera. Les preguntes i respostes tractaven temes com l’acollida, la integració i la preocupació pel benestar dels nouvinguts, sobretot, d’aquells que havien arribat d’Andalusia en plena època de moviments migratoris. El bisbe també comentava els valors i records de l’Església Catalana en plena dictadura. Tot plegat inquietuds que feien del bisbe carrera un home conscient de la realitat i les necessitats del seu temps.  

Amb aquesta petita mostra es va presentar alguna de les petjades més clares del bisbe Carrera, com ho va ser la seva pastoral d’acollida i integració. En aquesta línia, el president del Memorial Bisbe Joan Carrera, Jordi Breu, va destacar com “el bisbe sempre va demostrar coratge en la defensa dels Drets Humans”.  Aquest recordava el seu caràcter “humil”, conciliador, optimista, misericordiós i compromès”. Un compromís lligat també a la terra, “a la voluntat de construir entorn missatge cristià i defensa de Catalunya amb ponts de diàleg i servei a l seva terra”, recordava Breu. Breu va destacar com sovint tornava a la memòria avui dia, sobretot en la situació actual que viu el pais,  i pensava “què en diria el bisbe Joan de tot això?”.

Relació “colze a colze”

El nou rector del Seminari, Mn. Felip Juli, va intervenir recordant els cinc anys que va treballar com a vicari “colze a colze” amb el bisbe Carrera, quan aquest era rector de la parròquia Sant Isidre d’Hospitalet.  “Una relació de germans, -recordava Mn. Juli- en que el Mn. Carrera sempre va respectar la meva manera de fer, tot i que de vegades ser una mica terretrèmol”. Va destacar el tarannà “discret i sincer del bisbe”.

També, entre els aspectes va destacar, sobretot, com el bisbe Carrera; en aquells moments sacerdot, dedicava el seu temps sense escatimar ni un minut als feligresos que ho necessitaven. “Acollia, creia amb la gent, l’escoltava, l’ajudava… sempre amb sincera amabilitat”, recordava. També,  com tot i el tracte afable sabia convèncer “no imposant, sino proposant”.

Rector del seminari va assegurar que quan Omella el va nomenar entre aquells als que es va encomanar Mn Joan Carrera, no hi va faltar.

“Català sense pels a la llengua”

El director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcelí Joan; també va fer algunes pinzellades del seu tracte amb el bisbe Carrera; al qual va conèixer gràcies a la  seva implicació amb Catalunya. “Era un català sense pels a la llengua i amb una finezza única”. Així ho recordava, i descrivia el bisbe com un home de prestigi transversal eclesiàstic, espiritual social i polític”. El director d’Afers Religiosos va llegir algun dels informes que la Guàrdia Civil havia redactat sobre el bisbe quan aquest defensava els treballadors obrers. En els informes on es plasmava que el bisbe mai va dubtar a defensar l’Església catalana.

L’editor dels llibres del bisbe Carrera Eduard Fornés,  també va destacar aquesta vessant tant arrelada a la Terra Catalana”. Fornès va conèixer el bisbe a l’Editorial Nova Terra. Tal com va recordar una publicació d’acció catòlica que desprenia articles amb “sentit missioner”; que va ser una gran aportació a Catalunya.

Marcelí Joan va destacar l’estima del bisbe per l’església. “Un bisbe atípic, que no va canviar de plantejament, i que quan calia s’oblidava de la mitra”. “Un bisbe que ha suscitat estimació allà on ha anat i només enemics en el camp de l’integrisme”, va afegir.

Mestratge

Vingut d’Urgell expressament, el bisbe Joan Enric Vives; que va succeir el bisbe carrera com a consiliari de Justícia i Pau. Recordava els anys que el va conèixer durant la seva joventut i va destacar el bisbe Carrera com; “un bon pastor i un bon bisbe”. Tal com va dir bibes un bisbe que va saber exercir el seu ministeri, citant  les paraules del difunt “construint en un barri on els altres també construeixen i també intenten deconstruir”. També va destacar el seu mestratge, ja que a través d’ell van “aprendre a fer una nova presència misionera”.

El bisbe d’Urgell, va destacar com sobretot va aprendre molt de “parlamentarisme” perquè era “culte i molt agut”. “Sempre li agradava fer un contrapunt i donar arguments que ens fessin pensar”, explicava el bisbe.». “Ell va ser una figura resplanden, que va creure amb els joves”. En el sentit eclesiàstic va defensar la seva postura propera als neocatecumenals i també la seva defensa de Joan Pau II.

Bisbe en sortida

El cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach va presidir l’acte i va tancar les intervencions. “Han passat 10 anys des que va marxar i encara el recordo molts i moltes vegades” -recordava-. Va agrair aquest memorial que posa sobre la taula un testimoni que va saber viure amb jòia l’Evangeli; que va seguir plenament el programa del Papa Francesc. “Es va avançar a l’encíclica del Sant Pare, amb la seva  actitud d’Església en sortida cap a aquells que no son a prop”. Martínez Sistach recordava com amb el bisbe Carrera, quan era el seu auxiliar; es preocupaven de sortir a buscar aquells que “no acudien a la campana”. “Tenia aquest interès per sortir a les perifèries” i “una actitud preferencial pels pobres”.

Va acabar donant les gràcies “pel bon pastor a va ser i el testimoniatge que  ha deixat”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)