Lluís Recoder, nou president del Patronat de la Universitat Ramon Llull Fundació

Francina Alsina (presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya de 2017 a 2024) també s’incorpora com a membre del Patronat

26 Nov, 2024
Església de Barcelona

El Patronat de la Universitat Ramon Llull ha nomenat Lluís Recoder com a nou president del Patronat de la Universitat Ramon Llull Fundació per als propers quatre anys, a partir de l’1 de desembre. Lluís Recoder i Miralles succeeix Antoni Millet Abbad que des del novembre de 2020 ha ocupat el càrrec.

En el seu discurs, Millet ha agraït el suport rebut per part dels òrgans de govern de la URL i ha fet un balanç del seu mandat (2020-2024). El president sortint ha destacat que la URL, en un context de crisi social profunda i del sistema universitari (postpandèmia, canvis legislatius, etc.), la URL ha estat capaç de progressar en el seu enfortiment intern com a institució i alhora ha reforçat la seva presència internacional a través de les aliances SACRU (Strategic Alliance of Catholic Research Universities) i ENGAGE.EU.

El nou president del Patronat, Lluís Recoder, ha volgut posar en relleu “el gran repte que tenim al davant com ho és adequar la universitat a un mon en canvi permanent i aprofundir en els nostres referents: l’humanisme cristià i la qualitat”. En el seu torn, el nou president també ha volgut agrair la tasca a Antoni Millet “ha estat un referent pel seu lideratge i la seva dedicació, espero estar a la seva alçada i fer-me mereixedor de la confiança que m’ha fet el Patronat”

Recoder té una llarga trajectòria tant en l’àmbit públic com en el privat

Lluís Recoder i Miralles és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i postgraduat en Dret Urbanístic per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En l’àmbit públic, Recoder ha estat membre del Congrés dels Diputats (1986-1999), membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i de l’Assemblea Parlamentària de la Unió Europea Occidental (1993-1999), alcalde de Sant Cugat del Vallés (1999-2010), membre del Parlament de Catalunya (1999-2007 i 2010-2013), vicepresident de la Diputació de Barcelona (2007-2010) i conseller de Territori i Sostenibilitat (2010-2012).

En el sector privat, ha exercit l’advocacia actualment és soci de la firma Ineo Corporate, i anteriorment ha estat soci de KPMG abogados entre altres. Ha estat professor associat de Governança Mundial Mediambiental a Blanquerna-URL (2014-2021). Des de 2022 és president del Consell Assessor del Pla Estratègic d’ECOEMBES, president de Creu Roja Sant Cugat-Rubí i del Consell Assessor de la Fundació Ajuda i Esperança. És cofundador del Banc d’Aliments de Catalunya, membre del Climate Project i del Cercle d’Economia. És membre del Consell Assessor de la Fundació Oncolliga, del de la Fundació Pere Tarrés, del d’Alcaldes.eu. Va ser membre del Consell d’Empresa de l’Escola Tècnica Superior d’Edificació de Barcelona (UPC), membre del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona (1999-2003) i membre del Consell d’Administració de Túnels de Barcelona i Cadí (1999-2010) i d’Esade-Creapolis (2005-2010).

Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya de 2017 a 2024

Alsina és llicenciada en Grafologia per l’Union pour la Culture et l’Avenir Professionnel en Europe (UCAPE) de Brussel·les i en perícia cal·ligràfica judicial i perícia grafopsicològica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Voluntària d’Arrels Fundació des de 1989, va col·laborar amb l’ONG Yamuna i va ser la responsable del programa de l’Índia des de 2005 fins 2010. Va exercir la presidència de la Federació Catalana de Voluntariat des de 2010 fins 2018.

L’any 2017 va ser nomenada presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, càrrec que ha ocupat fins aquest mes de novembre. La Taula del Tercer Sector agrupa i representa 37 federacions i organitzacions que engloben més de 3.000 entitats socials catalanes que treballen per la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Actualment Alsina també forma part del Patronat d’Arrels Fundació des de 2019 i del Patronat de la Fundació Carles Blanch de Badalona des de 2020.

Font: URL

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

6 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)