Propiciar l’entesa

Entrevista a Antoni Bosch Carrera, notari i mediador de conflictes

11 Jul, 2017
Església de Barcelona

La mediació de conflictes prové del món anglosaxó. És un sistema per  resoldre’ls, alternatiu al judicial. La clau és aprofundir en les arrels del conflicte i procurar que els mateixos afectats trobin una solució. El mediador no proposa solucions, sinó que propicia que s’arribi a un acord. El notari Antoni Bosch és mediador de conflictes i assegura que, a l’hora d’afrontar-ne un, des de la fe és més fàcil arribar a una entesa.

Com es pot preservar la família en un divorci?

El mediador ha d’aprofundir en l’ànima de la gent, trobar on són els problemes de fons; ha de fer un plantejament genèric -com afecta els fills, als quals cal protegir i pels qui cal arribar a un bon acord. En la mediació es veuen tots els aspectes –personals, familiars, econòmics- a fi i efecte que els afectats puguin arribar a trobar una solució.

En matrimonis creients la mediació és més fàcil i se supera millor l’odi?

Evidentment, la fe és una ajuda sobrenatural que té uns efectes molt importants. Viure la fe, tenir una visió transcendent és molt important en el matrimoni. Quan hi ha odi a la parella es creen unes ferides que duren tota la vida. Neutralitzar l’odi és molt complicat, i és més difícil arribar a un acord quan s’apodera de nosaltres. Aconsello confiar en les reflexions del mediador, que veu amb objectivitat les persones i els seus conflictes.

La tasca de mediador l’ajuda a créixer en la fe?

Com a mediador et poses en contacte amb la feblesa humana. Alhora, t’adones de la força de la fe. Déu ens ajuda amb la seva gràcia a fer-nos millors. Quan no obres les portes a Déu ets molt més vulnerable. Si vius més a prop de la fe sumes molt més. La mediació és una eina professional, no transcendent ni religiosa; però una visió religiosa de la vida ajuda el mediador a fer la seva feina.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 16 de juliol.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)