Primera reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense amb el nou bisbe de Solsona

Els bisbes resen per l'etern descans del bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Antoni Vadell i del bisbe de Girona Mons. Francesc Pardo

19 Maig, 2022
Església de Barcelona

Els dies 17 i 18 de maig de 2022 ha tingut lloc la reunió n. 248 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), al santuari de la Mare de Déu de Loreto (Tarragona). Hi han assistit per primer cop Mons. Francesc Conesa, bisbe de Solsona, i Mn. Lluís Suñer, administrador diocesà de Girona. Els bisbes han pregat pel repòs etern de Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona que va morir el 12 de febrer, i Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona que va morir el passat 31 de març.

1.- Els bisbes han rebut la visita de la comissió permanent de l’Acció Catòlica General (ACG): Sra. Eva Fernández, presidenta general; Mn. José Antonio Cano, consiliari general; Sra. Immaculada López, responsable del sector infància; Sr. Francisco Ramírez, responsable del sector joves; Sra. Angelines Morales, responsable del sector adults. També hi ha assistit la Dra. Cori Casanova, presidenta diocesana de l’ACG de Barcelona. Els bisbes han estat informats sobre la identitat i missió d’aquesta associació laical: s’ofereix als laics habituals de les parròquies; es formen equips de vida on compartir la fe, revisar la vida i prendre impuls per a la missió d’ésser sal i llum enmig del món; assumeix els plans pastorals diocesans en estreta vinculació amb els bisbes; educa infants, joves i adults integrant en el procés la dimensió familiar; dota d’instruments formatius que conjuguen la Paraula de Déu, els continguts del Catecisme de l’Església Catòlica, el Magisteri de l’Església i la vida mateixa. Es tracta d’un procés gradual i equilibrat que cerca la unitat fe-vida. Els bisbes han estat invitats a la Trobada de laics de parròquia i IV Assemblea de l’ACG que tindrà lloc del 21 al 24 de juliol vinent a la ciutat de Barcelona i que tindrà per lema: Anunciar Jesucrist amb obres i paraules.

2.- El Sr. Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha presentat als bisbes diverses publicacions: Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya de la Fundació FOESSA; L’ètica i Càritas Catalunya, en relació al codi ètic de Càritas Catalunya, el codi de conducta dels agents de Càritas Catalunya i l’ideari ètic per a la relació de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya amb empreses i altres entitats; Informe sobre l’impacte de la Covid-19, tercera onada, en relació a l’habitatge, la bretxa digital, els menors d’edat i el rendiment escolar, les relacions socials, els impactes de la Covid en la salut i la mirada al futur; Reglament de Règim Intern de Càritas Catalunya. Els bisbes també han estat informats sobre la situació de les persones ateses provinents del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Finalment han dialogat sobre algunes propostes d’accions estratègiques 2022-2024 de Càritas Catalunya.

3.- Mons. Joan Enric Vives, bisbe president de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL) i Mn. Joan Baburés, coordinador de la CIL, han comunicat que es publicarà una nova edició del Missal Romà en llengua catalana. Aquesta renovada versió ha rebut de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments la preceptiva confirmació el passat 22 de febrer de 2022. El Dr. Ramon Corts, director de l’editorial Balmes, ha notificat que l’edició és a càrrec dels coeditors litúrgics -editorial Balmes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat- amb il·lustracions de l’artista jesuïta P. Rupnik, SJ. El desig és que aquesta nova edició del Missal Romà en català es pugui començar a utilitzar a partir del primer diumenge d’Advent, el dia 27 de novembre de 2022.

4.- Mons. Salvador Cristau, bisbe president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut (SIPS) i Mn. Joan M. Bajo, director del SIPS, Mn. Sebastià Aupí i la Dra. Carmen Benito, membres de l’equip permanent del SIPS, han exposat la situació de la pastoral de la salut dins l’àmbit hospitalari i sociosanitari. L’hospital és un lloc privilegiat per a l’evangelització. Una de les diverses iniciatives impulsades pel SIPS és el curs d’expert universitari en acompanyament al procés de malaltia, adequat per a formar agents de pastoral de la salut. Des del SIPS vetllen per la revisió i actualització dels convenis hospitalaris en relació amb la Comissió Interdepartamental de Seguiment de l’Assistència Religiosa Catòlica en els centres inclosos en la xarxa d’internament d’utilització pública de Catalunya.

5.- Els bisbes han rebut la visita de Mn. Bruno Bérchez, col·laborador de l’equip de l’àrea de primer anunci de la Comissió episcopal per a l’evangelització de la CEE, que els ha informat sobre el treball que va duent a terme aquest equip, així com sobre una propera trobada adreçada a responsables diocesans.

6.- També s’han tractat diversos aspectes d’alguns àmbits de la pastoral com ara l’ensenyament de la religió catòlica, la pastoral de joventut -en relació a la peregrinació europea de joves que tindrà lloc a Santiago de Compostel·la l’estiu vinent-, i la propera X Trobada Mundial de les Famílies, del 22 al 26 de juny, amb celebracions a cada diòcesi i en comunió amb l’encontre que tindrà lloc en les mateixes dates a Roma.

Font: CET

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)