«Parem aquest horror de la tortura!»: el fort reclam del papa Francesc a la comunitat internacional

«Com és possible que la capacitat humana per a la crueltat sigui tan gran?», es pregunta amb horror el papa Francesc al començament d’aquest Vídeo del Papa. La nova intenció d’oració del Sant Pare, que es confia a tota l’Església Catòlica a través de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa, tracta aquest mes de juny sobre l’abolició de la tortura, en totes les seves formes i a tot el món.

Història d’ahir, història d’avui

«La tortura no és una història d’ahir», explica Francesc en el vídeo. «Desgraciadament, és part de la nostra història d’avui». I ho subratlla en les paraules que acompanyen la seva intenció d’oració: a més de «formes molt violentes de tortura», n’existeixen en el món actual «altres de més sofisticades, com el tracte degradant, l’anul·lació dels sentits o les detencions massives en condicions que no són humanes, que deneguen la dignitat a la persona».

El moment de la denúncia, i de la pròpia intenció de l’oració, no és casual: el pròxim 26 de juny es commemorarà el Dia Internacional de les Nacions Unides en suport de les Víctimes de la Tortura, quan va entrar en vigència la Convenció de l’ONU contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (convenció ratificada per 162 països) que es va aprovar en 1984.

Ecce homo (Heus aquí l’home)

Imatges de presos en condicions inhumanes —lligats a una cadira, encaputxats— obren el Vídeo del Papa d’aquest mes, que reconstrueix llocs i pràctiques de tortura vigents en diverses parts del món. Galledes d’aigua amb draps, cordes, bateries elèctriques, alicates, martells, matxets… Aquest inquietant inventari d’una hipotètica sala de tortura acompanya les paraules de Francesc, i subratlla que qui intenta reduir l’home a una «cosa» perd, abans de res, la seva humanitat. És el que els va ocórrer també als torturadors de Jesús, quan el van flagel·lar, li van pegar i es van burlar d’ell. Jesús va experimentar la tortura durant la seva Passió i va morir portant els seus senyals: les ferides de les espines i els fuets, els hematomes, els canells inflades per les cordes. Els detalls de l’Ecce homo del santuari homònim de Mesoraca, a la província de Crotone (Itàlia), impressionants pel seu realisme, ho expliquen en el vídeo.

Una pràctica prohibida que continua vigent en l’ombra del dret internacional

La tortura és una pràctica que data des de l’antiguitat. En els segles XVIII i XIX, els països occidentals van abolir l’ús oficial de la tortura en el sistema judicial i avui el seu ús està totalment prohibit pel dret internacional. No obstant això, és una realitat que continua tenint lloc en molts països. El Fons de Contribucions Voluntàries de les Nacions Unides per a les Víctimes de la Tortura ha ajudat cada any, des de 1981, una mitjana de 50.000 víctimes de la tortura en països de totes les regions del món. Això sol ocórrer, naturalment, en zones de conflicte, com l’agressió russa contra Ucraïna, on hi ha hagut informes sobre actes de tortura perpetrats per soldats russos contra militars i civils ucraïnesos. Però també, i en part després de l’aparició de les noves tecnologies, ha augmentat l’ús de pràctiques de tortura no cruentes, com les psicològiques. L’agreujant, a més, és que existeix una bretxa persistent en la rendició de comptes per tortura i maltractaments a tot el món, causada en part per la negació sistèmica, l’obstrucció i l’evasió deliberada de la responsabilitat per part de les autoritats públiques; aquest escenari dificulta comptabilitzar i portar un registre de les víctimes.

La crida de Francesc

Heus aquí, doncs, la crida del Papa a tota la comunitat internacional, «perquè es comprometi en l’abolició de la tortura, garantint el suport a les víctimes i a les seves famílies». Ja en un discurs del 2014, Francesc havia assenyalat que «aquests abusos es podran detenir únicament amb el ferm compromís de la comunitat internacional a reconèixer […] la dignitat de la persona humana sobre totes les coses».