Papa Francesc: «Els pobres són els que més pateixen les conseqüències dels desastres naturals»

En El Vídeo del Papa de setembre, ens convida a pregar per la cura del planeta i a escoltar «el dolor dels milions de víctimes de les catàstrofes ambientals»

04 Set, 2024
Església de Barcelona

La intenció de pregària de Francesc per a setembre és pel clam de la Terra, que «té febre i es troba malament, com qualsevol malalt». És una crida contundent a «fer front a les crisis ambientals causades per l’home» i s’emmarca en el Temps de la Creació, època de l’any en què l’Església es mobilitza tradicionalment per reflexionar sobre la cura de la casa comuna.

En el seu missatge en vídeo, que la Xarxa Mundial de Pregària del Papa ha realitzat aquest mes amb el suport del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, Francesc es pregunta si «escoltem» el dolor de la Terra, el dolor dels «milions de víctimes de les catàstrofes ambientals», i demana a la humanitat «respostes no només ecològiques, sinó també socials, econòmiques i polítiques».

L’home i la creació

Huracans, incendis, tsunamis, sequeres, desgel dels glaciars: el crit de la Terra, narrat en El Vídeo del Papa de setembre, es fa sentir cada cop més. Les imatges que acompanyen les paraules de Francesc mostren els efectes de la crisi climàtica sobre els éssers humans: persones que fugen de catàstrofes mediambientals, emigrants en augment pels efectes del clima, nens obligats a recórrer desenes de quilòmetres a la recerca d’una mica d’aigua. «Els que més pateixen les conseqüències d’aquestes catàstrofes –denuncia Francesc– són els pobres, els que es veuen forçats a deixar casa seva per inundacions, onades de calor o sequeres».

Les preocupacions del Papa es veuen confirmades per estudis acreditats: segons el Fòrum Econòmic Mundial, els països de rendes més baixes produeixen una desena part de les emissions, però són els més afectats pel canvi climàtic. S’estima que per al 2050 el canvi climàtic descontrolat obligaria més de 200 milions de persones a migrar dins dels seus propis països, mentre que empenyeria 130 milions de persones a la pobresa.

«La lluita contra la pobresa» i «la protecció de la natura», per a Francesc, són dos camins paral·lels, que s’han de recórrer de la mateixa manera: «canviant els nostres hàbits personals i els de la nostra comunitat». L’home, víctima de la crisi mediambiental, pot, per tant, ser també artífex del canvi, i les imatges d’El Vídeo del Papa ho demostren: des de la gestió dels residus a la mobilitat, passant per l’agricultura i la pròpia política, hi ha molt per fer i tot depèn de nosaltres. Perquè el destí de l’home i el destí de la creació –com ha reiterat Francesc en el seu Pontificat, primer amb l’encíclica Laudato si’ (2015) i després amb l’exhortació apostòlica Laudate Deum (2023)– no poden separar-se.

Esperar i actuar amb la Creació

Aquestes reflexions estan alineades també amb el missatge del Papa per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació 2024, el lema de la qual aquest any és una reflexió teològica inspirada en la Carta als Romans: «Esperar i actuar amb la Creació». «La cura de la creació no és només una qüestió ètica, sinó també eminentment teològica, ja que concerneix la interrelació del misteri de l’home amb el misteri de Déu», reflexiona el Papa en el seu missatge i afegeix: «En aquesta història no només està en joc la vida terrenal de l’home, està sobretot el seu destí en l’eternitat».

El Temps de la Creació –una iniciativa del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral que promou la celebració de la vida i la protecció de la creació de Déu– començarà el proper 1 de setembre i culminarà el 4 d’octubre, el dia de la festa de Sant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia.

Ha estat precisament el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral el que ha col·laborat en El Vídeo del Papa d’aquest mes. El seu Prefecte, el Cardenal Michael Czerny, diu: «La creació gemega. El seu sofriment és causat per l’home, originalment custodi i ara dominador, que ‘arrogantment posa la Terra en una condició deshonrosa, és a dir, privada de la gràcia de Déu’. Tanmateix, en el seu Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, el Sant Pare ens convida, com a cristians, a esperar i actuar amb la Creació, cosa que podríem traduir com viure en la Fe. Es tracta d’escoltar l’Esperit Sant, que és amor, no només cap al proïsme, sinó també cap a la Creació, que és obra de Déu i, per tant, està interconnectada amb l’home. Només alliberant la Terra de la condició d’esclavitud a la qual l’hem sotmès, serem també nosaltres lliures, anticipant l’alegria de la salvació en Crist».

Font: El Vídeo del Papa

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

13 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)