Omella ordena tres nous diaques camí del sacerdoci per a l’Església de Barcelona

Fotografies: A. Codinach/ G. Simón

La basílica de la Sagrada Família ha acollit aquest diumenge 3 de maig l’ordenació diaconal de tres seminaristes del Seminari Conciliar de Barcelona: Luís Jaureguizar Gratacós, Armand Kammang Martínez i Peter Kibiru Waithira. La celebració, que va reunir prop de mil vuit-centes persones, va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.

L’Eucaristia va comptar també amb la participació dels bisbes auxiliars Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova i Pellisa, així com amb nombrosos preveres. Entre els concelebrants hi eren el rector de la basílica, Mn. Josep Maria Turull, i el rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Mn. Salvador Bacardit.

Després d’uns anys de formació al seminari, els tres nous diaques —de caràcter transitori, com a pas previ al presbiterat— continuaran el seu camí cap al sacerdoci, iniciant el ministeri ordenat al servei del poble de Déu.

El servei de la caritat, al cor del diaconat

En la seva homilia, el cardenal Omella va subratllar que el ministeri dels diaques té el seu origen en els inicis de l’Església, tal com relaten els Fets dels Apòstols, i va remarcar la seva importància en el servei a la caritat, «íntimament unit al ministeri presbiteral».

Dirigint-se als ordenants, l’arquebisbe va destacar que la seva vocació és fruit de l’amor gratuït de Déu: «Heu sentit la crida del Senyor i heu respost amb generositat». També els va animar a viure el seu ministeri amb humilitat i confiança en la força de l’Esperit Sant.

Alimentar el foc de l’Esperit

El cardenal va exhortar els nous diaques a cuidar la vida espiritual per mantenir viu el do rebut a través de la pregària, l’Eucaristia i la fraternitat, especialment en el servei als més pobres. «El món està assedegat d’aquest foc d’amor viu», va afirmar.

En aquest sentit, els va advertir del risc de confiar només en les pròpies forces: «Cal estar molt atents, ja que aquest foc s'extingeix quan ens apropiem del do rebut creient que tot depèn de nosaltres». Igualment, va posar en relleu el valor del servei discret i sovint invisible que realitzen enmig de la societat: «Esteu aquí per donar glòria a Déu», animant-los a viure amb alegria la seva vocació i a ser testimonis d’esperança.

Ritus d’ordenació

La celebració va seguir els diferents moments propis de l’ordenació diaconal. Durant la litúrgia de l’ordenació, els candidats es van acostar a l’arquebisbe i van expressar la seva disponibilitat amb el «Ja soc aquí», després de ser presentats i reconeguda la seva idoneïtat pel rector del seminari; tot seguit, van fer la promesa dels escollits i es van prostrar a terra durant la lletania dels sants en signe d’humilitat; finalment, el cardenal Omella va imposar les mans sobre cadascun d’ells i va pronunciar la pregària d’ordenació, moment central en què van ser constituïts diaques, abans de ser revestits amb l’estola creuada i la dalmàtica i de rebre el llibre dels Evangelis com a signe de la seva missió.

La celebració va continuar amb la litúrgia eucarística, en la qual ja van exercir el seu ministeri. El cardenal els va donar el bes de pau, acollint-los oficialment en l’orde del diaconat, gest que també van compartir amb la resta de diaques presents.