La nova edició de les Jornades Castelldaura posa el focus en el lema del Jubileu 2025 

Se celebra la 60a edició amb el tema «Portadors d'esperança. Viure avui el ministeri ordenat, font d'esperança»

20 Gen, 2025
Església de Barcelona

El dilluns 27 i el dimarts 28 de gener se celebraran les 60es Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, un esdeveniment de gran rellevància en el marc del Jubileu convocat pel papa Francesc per al 2025. Aquestes jornades portaran per títol “Portadors d’esperança. Viure avui el ministeri ordenat, font d’esperança”, amb l’objectiu de reflexionar sobre el missatge central del Jubileu: l’esperança. En aquest esdeveniment, participarà també l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, qui oferirà una tertúlia especial al final de la jornada del dimarts 28 de gener. 

Programa de les jornades

Durant aquests dos dies, els participants podran gaudir d’un programa divers que inclou conferències, taules rodones i tertúlies, amb experts i ponents de primer nivell. El dilluns 27 de gener, la jornada començarà a les 11.00 h amb la pregària de tèrcia, seguit d’una presentació i dues conferències destacades: “La conversió pastoral des de l’esperança” a càrrec de Fr. Stephen Langridge (Anglaterra) i “Hay motivos para la esperanza” del Dr. Carlos Chiclana, psiquiatra. La jornada continuarà amb una tertúlia amb els ponents a la tarda. 

El dimarts 28 de gener, la jornada començarà amb la pregària de tèrcia i a les 11.15 h, el Dr. Jordi Pujol, de la Universitat Santa Creu de Roma, impartirà la conferència “Comunicar l’esperança”. A la tarda, els participants podran assistir a una taula rodona moderada pel Dr. Joan Costa, titulada “Recuperar l’alegria de viure: esperança en la vida ordinària”, amb intervencions de la Dra. Pilar Lacorte (Institut de la Família, UIC), Mn. Carles Bosch (director del Secretariat diocesà de pastoral amb joves, de l’Arquebisbat de Barcelona) i la Dra. Cristina Monforte (infermera de cures pal·liatives). La jornada finalitzarà amb una tertúlia amb l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella. 

Aquestes jornades són una oportunitat única per aprofundir en el paper de l’esperança en la vida pastoral i compartir reflexions sobre com viure el ministeri ordenat com a font d’esperança en la societat actual. El certamen està obert a tothom que desitgi participar i aprofundir en aquests temes essencials per a la vida cristiana. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)