Cristians iraquians esperen al Papa: «Units en oració en la nostra terra plena de màrtirs»

Quan ISIS va envair Mossul el 2014, els cristians van rebre un ultimàtum: convertir-se a l’Islam, pagar un impost o l’exili. El pare Steven Azabo, qui va veure com es destruïa la seva parròquia de la diòcesi d’Algosh, recorda la difícil decisió de molts cristians de deixar-ho tot enrere en lloc de renunciar a la seva fe. «Ens vam convertir en estrangers, refugiats, en el nostre propi país, sense cases, sense esglésies, sense res. Això és el que vam fer, i ens va alegrar triar el més essencial per a les nostres vides. Triem Déu sobre totes les coses», ha assegurat Azabo.

La visita de Francesc el març vinent, un far d’esperança

En una terra plagada de guerra, persecució i mort, la visita del papa Francesc, prevista per a març de 2021, és un far d’esperança per a la coexistència entre cristians i musulmans. El pare Steven diu que el Papa té la intenció de visitar la Catedral de Nostra Senyora del Perpetu Socors, escenari de la tràgica matança de cristians enmig de la Missa el 2010. «Van matar a tothom: dones, nens, fins i tot dos sacerdots, bons amics meus. Havíem estat junts a Bagdad. Crec que el Papa vol visitar aquest lloc. Espero que quan resi allí, ens unim en oració amb el nostre Papa, perquè la nostra terra és una terra plena de màrtirs», ha indicat.

Els cristians iraquians entusiasmats per l’arribada del Papa

Francesc ha seguit la situació amb atenció durant anys i el seu desig de visitar l’Iraq no és nou. «Sempre ha seguit les notícies, ha estat informat, ha vist algunes fotos, però aquesta vegada serà diferent perquè estarà entre nosaltres. Serà capaç de sentir i veure per si mateix. Podrà parlar amb el poble cristià de l’Iraq. Tindrà una millor comprensió del que significa la persecució cristiana en el cor de Mitjà Orient», relata Steven Azabo.

Després d’anys com a exiliats en el seu propi país, el pare Steven diu que els cristians iraquians es preparen amb entusiasme per rebre el Papa, aquesta vegada no des de fora de l’Iraq, sinó des de dins de les fronteres de la seva pròpia llar.