Mons. Vilanova i Pellisa: «Sou els ministres del futur, cridats a caminar junts com als inicis»

Vuit seminaristes del Seminari Conciliar de Barcelona reben la institució dels ministeris d'acolitat i lectorat

16 Març, 2023
Església de Barcelona

Aquest dimecres 15 de març, el Seminari Conciliar de Barcelona ha viscut una de les celebracions més importants d’aquest curs, com és la institució dels ministeris d’acòlits i lectors. D’una banda, Antoni Barenys i Eduard Mata han rebut el lectorat i, d’altra, Javier Casals, Santiago Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol van conferir-los l’acolitat.

La capella del Seminari va quedar plena a vessar de tots els familiars, amics i amigues i membres de les comunitats parroquials, que van omplir tots els racons del temple, fos asseguts o dempeus, per acompanyar els joves seminaristes en aquest moment tan rellevant enmig del seu procés formatiu.

A l’altar destacava el bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa que va presidir. Entre els concelebrants, hi havia al costat del bisbe del rector del Seminari, Mn. Salvador Bacardit i a l’altre costat, com a representació del bisbat de Sant Feliu va concelebrar el formador del Seminari Mn. Joan Pere Pulido. També hi eren concelebrant l’equip de formadors i els mossens de les parròquies on col·laboren els seminaristes.

Homilia bisbe Javier

«Aquest és un pas més del vostre camí, que té com a meta el sacerdoci». Així ho va dir el bisbe Javier en el moment de l’homilia. Reconeixent, des de la mateixa experiència, la rapidesa en què passa el temps formatiu, va assegurar que el seminari omple de joia tant els seminaristes com a la mateixa Església diocesana.

Amb un to proper i empàtic, el bisbe Vilanova i Pellisa va dirigir-se als seminaristes i els va reconèixer el sacrifici que suposa triar aquest camí. «És un camí exigent que ens demana entrega total – els va dir- però, compteu amb el Senyor. Ell camina amb vosaltres».

Per superar les dificultats, el prelat va donar-los algunes pautes com «caminar junts». «És important fer pinya entre tots aquells que heu optat per aquest camí – exposava el bisbe-. També amb la família i la comunitat eclesial. «Sou els ministres del futur, cridats a viure en sinodalitat i caminar junts com als inicis», va afegir.

Mons. Vilanova els va assenyalar com a full de ruta per a guiar el poble de Déu, tal com el Senyor demana, la mateixa Paraula de Déu. «Una guia per discernir què s’espera i que se’ns demana».

Finalment, va subratllar l’amor etern en Déu com la Bona Notícia i la «comunió» amb els que ens envolten, des de l’amor, sobretot cap aquells que més ho necessiten.

Ritu dels ministeris

Després de l’homilia es va procedir a la institució dels ordes menors. Així, un cop pronunciada la pregària corresponent, els lectors van rebre la Sagrada Escriptura. En aquest moment, se’ls confia l’encàrrec de llegir-la a les celebracions litúrgiques. Per la seva banda, els acòlits una vegada conferits amb el ministeri, se’ls va donar el calze i la patena amb pa i vi, com a signe de l’ajuda que han de prestar.

Agraïments i novetats

Acabada la celebració, Mn. Salvador Bacardit va intervenir per agrair l’assistència de tots els presents. Va destacar com aquesta celebració se suma als diferents moments significatius viscuts aquest curs com ha estat també la visita que van fer al Sant Pare. Alhora, va informar sobre el programa amb motiu de la festa de Sant Josep, patró del Seminari i va convidar a tots a sumar-se a la vetlla de pregària per a les vocacions que tindrà lloc al seminari divendres 17 a les 19 h.

També va intervenir Mn. Pere Pulido, felicitant els seminaristes en nom del bisbe de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés. Va anunciar també la pròxima ordenació de Mn. Manuel Sagrado Corazón Rodríguez i Mn. Josep Sellarès el pròxim 18 de juny a la catedral de Sant Feliu.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)