Mons. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe electe de Tortosa

El bisbe agraeix a l'Arxidiòcesi de Barcelona tot el seu suport durant aquest temps i anuncia que prendrà possessió del càrrec el 9 de setembre

13 Jul, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Catalunya Cristiana (Agustí Codinach)

Aquest migdia el papa Francesc ha nomenat Mons. Sergi Gordo i Rodríguez bisbe de Tortosa. El nomenament s’ha fet públic avui, dijous 13 de juliol de 2023, a les 12.00 h., i així ho ha comunicat la Nunciatura Apostòlica a la Conferència Episcopal Espanyola. El bisbe electe prendrà possessió del càrrec el dissabte, 9 de setembre de 2023. 

Perfil biogràfic 

Va néixer a Barcelona el 23 de març de 1967. Pertany a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel, de Cornellà de Llobregat, on té el domicili familiar. Als 14 anys va ingressar al Seminari Menor. Va passar després al Seminari Major, on va cursar els estudis eclesiàstics de Filosofia i Teologia. Va ser ordenat diaca el 8 de juny de 1991 i prevere el 14 de juny de 1992, ambdues ordenacions a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. És llicenciat en Ciències Eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya (1991). És llicenciat en Filosofia per la Universitat Ramon Llull de Barcelona (1994), on també va cursar el bienni de doctorat en Filosofia (1995-1997). De 2001 a 2004 va ampliar estudis en Llengua alemanya i Filosofia a Munic. 

El seu ministeri sacerdotal l’ha desenvolupat a l’arxidiòcesi de Barcelona, ​​on ha exercit els següents càrrecs combinant la tasca pastoral amb la tasca acadèmica i la de gestió diocesana: prevere adscrit amb facultats de vicari a les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès (1992-1994); professor de filosofia del curs propedèutic del Seminari Major (1991-2000 i 2006-2017); formador del Seminari Menor Diocesà (1992-2001); tutor d’estudis dels seminaristes majors pel que fa a les assignatures de filosofia (1994-1998); professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya en les especialitats d’Història de la Filosofia Antiga i també de Fenomenologia de la Religió (1994-2000 i 2006-2017); col·laborador de la Delegació Episcopal per a la Vida Consagrada, com a encarregat de les relacions amb els Instituts Seculars (1997-2000 i 2004-2008); Canceller de la cúria arxidiocesana i Secretari General de l’Arquebisbat de Barcelona (2004-2017); Secretari de la Província Eclesiàstica de Barcelona (2004-2019); membre del Consell Episcopal, del Consell Presbiteral i del Consell Pastoral Diocesà (des de 2005); Canonge de la Catedral de Barcelona (des de 2009); professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona ISCREB (2010-2017); Consiliari Diocesà del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona (2011-2017); membre del Col·legi de Consultors (des de 2012); membre del Patronat de la Fundació de la Junta Constructora de la Basílica de la Sagrada Família (des 2015); i Secretari General de l’Ateneu Sant Pacià -que integra les tres facultats eclesiàstiques de teologia, filosofia i història de l’Església- (2015-2016). 

El 19 de juny de 2017 es va fer públic el seu nomenament com a bisbe auxiliar de Barcelona. Va rebre l’ordenació episcopal el 9 de setembre de 2017 a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. 

En el si de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és el Secretari General de la CET des de l’abril de 2021; de 2018 a 2021 va ser President del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears (SIJ); des de 2018 és President del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC); i des d’octubre de 2021 és President de la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar de Catalunya (CIAS). 

En el si de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va ser membre de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar (2017-2020), i des de març de 2020 és membre de la Comissió Episcopal per als Laics, la Família i la Vida, dins de la qual és el bisbe responsable del Fòrum de Laics.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)