Mons. Sergi Gordo pronuncia la lliçó inaugural de l’ISCREB homenatjant el jesuïta Eusebi Colomer

Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, ha pronunciat la lliçó inaugural de l’ISCREB del curs 2022-23, que va ser presidit per Margarita Bofarull, delegada diocesana de la pastoral de fe i cultura, en representació del cardenal Joan Josep Omella. La ponència s’ha dedicat al jesuïta Eusebi Colomer i Pous, prevere de la Companyia de Jesús (a.c.s.). Enguany, s’escau el 25è aniversari del seu traspàs, i l’acte s’ha viscut «com un elogi de la seva formidable obra i personalitat i com una crida i un exigent estímul per a continuar aprofundint any rere any.» Eusebi Colomer fou professor a diferents institucions acadèmiques, entre elles, l’Institut de Teologia de Barcelona, del qual n’és hereu l’actual ISCREB.

L’obra del jesuïta és considerable. Com ha recollit Mons. Sergi Grodo “va ser un pensador en diàleg; un divulgador a casa nostra de l’obra de Teilhard de Chardin; un investigador rigorós de la influència de Ramon Llull sobre Nicolau de Cusa; un estudiós eminent del pensament català medieval, de la filosofia alemanya de Kant a Heidegger, de l’ateisme modern; i un reivindicador de la relació entre filosofia i teologia.” El bisbe auxiliar ha posat en relleu la preocupació que Colomer tenia sobre la humanitat que, orgullosa del seu progrés, més que enlairar-se, es rebaixa quan talla el punt d’unió que la relliga amb la Transcendència. Aquesta reflexió llença diversos interrogants: «hi ha aital punt d’unió entre humanisme i transcendència?, i en el cas que n’hi hagués, en què consisteix aquest lligam?; és cert que quan aquest lligam es talla, el que s’ha verificat és la hipòtesi segons la qual amb l’eclipsi de la Transcendència ha entrat en crisi l’humanisme?», ha enumerat el bisbe Sergi.

En parlar del lligam entre l’humanisme i la transcendència, es despleguen dificultats com ara la de saber quin és l’horitzó de la fe cristiana. Colomer va afirmar el pressupòsit de la llibertat d’aquesta: «Ningú no pot obligar a un altre a creure». I, en tant que pensador cristià, pressuposava també l’origen diví i la gratuïtat de la fe que, més que una pregunta que l’home adreça a Déu, “és la pregunta que Déu fa a l’home.» Mons. Gordo ha advertit que la fe no és una mena d’aeròlit baixat del cel que no tingui res a veure amb la terra dels homes, més aviat «la revelació de Déu pressuposa un punt d’inserció del missatge en l’experiència humana, l’ésser humà, ésser-en-el-món ha transcendit sempre el món en direcció vers Déu”.

Aquesta cosmovisió fa pensar en algunes qüestions encara avui disputades. Com ara: el problema de l’onto-teo-logia; la disputa del Déu dels filòsofs i el Déu de la fe; la qüestió de la connexió entre la mort de Déu i la mort de l’home; la dificultat de la racionalitat de l’afirmació de la Transcendència; el problema de la teodicea o del deus ex machina; i finalment la soledat de l’humanisme.

Després de reflexionar sobre aquests punts, el bisbe auxiliar de Barcelona ha conclòs que el binomi humanisme i Transcendència, en efecte, ha estat una clau de lectura que ens ha permès una comprensió global de l’obra d’Eusebi Colomer. Una trajectòria que ha descrit com a exemplar “pròpia d’un mestre que recerca les fonts i que les analitza profundament en un to harmònic i coherent, amb rigor científic, claredat, transparència, precisió, seriositat de l’enfocament metodològic, gran erudició i modèlica equanimitat”.

És per això que Mons. Sergi Gordo qualifica a Eusebi Colomer d’home de diàleg obert i afable. «El diàleg, a més d’intentar de ser clar, consisteix a dir i escoltar; dir, però, no pas una paraula qualsevol, o impositora, forta, cridanera o insultant, sinó una paraula raonada (logos), fruit de la reflexió i de l’escolta…. saber escoltar, heus ací la qüestió, saber escoltar com Colomer ho feia.» Durant l’acte, també s’ha fet memòria de les activitats i el nombre d’alumnes del curs 2021-22, i les perspectives del curs 2022-23. Dr. Ramon Batlle, director de l’ISCREB, s’ha mostrat il·lusionat i esperançat en l’inici d’aquest curs, que ja troba una estabilització en la modalitat presencial després dels efectes de la pandèmia.

Batlle ha computat en el darrer curs 2021-22 a: 1.112 alumnes, 511 dels quals han cursat estudis reglats: 51 en la modalitat presencial, i 466 en la virtual. «Entenem la tasca de l’Institut com a servei a la diòcesi de Barcelona i a tots aquells que vulguin conèixer més de prop el fet religiós, i la tradició cristiana; restem oberts i disponibles per impulsar conjuntament amb altres institucions iniciatives de formació, pensem que aquesta és la nostra contribució al camí sinodal que el papa Francesc ens anima a recórrer», ha convidat el director.

Finalment, s’han lliurat els diplomes a qui, havent acabat els estudis, han sol·licitat la tramitació dels títols de diplomat/ada o de llicenciat/ada.

Font i imatges: ISCREB