Mons. Abadías: «Acollim el repte de Pere d’un amor que tot ho pot»

El bisbe David inicia les Predicacions quaresmals a la Catedral de Barcelona en la festa de la Càtedra de Sant Pere

23 Febr, 2024
Església de Barcelona
Fotografia: Catedral de Barcelona

«Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església». Aquesta cita de l’Evangeli de Mateu, ha estat el fil conductor de la primera predicació quaresmal. Coincidint amb la festa de la Càtedra de Sant Pere el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías ha iniciat aquest cicle de dissertacions quaresmals a la Catedral de Barcelona amb el títol: «Qui és Jesús per a mi?».

En el moment de l’homilia, el bisbe David va enaltir la imatge de Pere i va demanar la seva intercessió al llarg del camí quaresmal. Va convidar els fidels a focalitzar en l’apòstol Pere un exemple a seguir, especialment, en aquest temps de reflexió i conversió interior dels cristians. Per això, en la seva predicació el bisbe va convidar a respondre’s cadascun la pregunta «Qui sóc jo per a tu?» que Déu li va dir a Pere i a seguir el seu exemple.

Escoltar per caminar

Mons. Abadías a convidar a aprendre a escoltar el «Mestre», i descobrir igual que Pere les «paraules plenes de llum i saviesa que donava Jesús» que ens ajuden a créixer. «Ell ens convida a viure i escoltar la veu de Jesús que ens anima a viure i experimentar la fe que en el nostre cor té un recorregut per a fer». Un camí cap a la «conversió del cor» que fem com a «pelegrins» per respondre qui és Jesús, exposava el bisbe.

Contemplar el Misteri i anunciar el Crist

Igual que Sant Pere va proclamar la resurrecció de Crist, Mons. Abadías va convidar també els fidels a «contemplar aquest misteri i amor que passa per la creu», i que també viu aquest «rebuig del món», com veiem especialment en ple Tridu Pasqual. «De vegades també neguem Jesús, però estem com Pere cridats a anunciar Crist ressuscitat».

El bisbe David va destacar com Pere «ens convida a fer un procés interior que malgrat que les nostres negacions i petiteses hem de deixar-nos omplir d’aquest temps per ser purificats i anunciar alegres a Jesús».

Donar-se un mateix amb valentia

El bisbe va destacar el fet de donar-se un mateix, com també Pere ho va fer. Especialment, durant la Quaresma que ens crida a l’almoina i a la caritat. Un donar-se que inclou la fe en Déu, que «ens guareix les ferides i ens aixeca en les nostres febleses». En aquest sentit, Mons. Abadías va exhortar a entrar en el silenci i la pregària i ser portadors de misericòrdia. «Allà on hi ha misèria posarem el cor», va dir.

Una actitud que demana també «ser valents davant un món que de vegades vol silenciar l’anunci. Estem cridats a vèncer les pors que ens fan callar».

Finalment, va insistir a acollir el repte de Pere «d’un amor que tot ho pot i anunciar Crist enmig del món, per entrar en el nostre cor, purificar-lo de les pors i misèries, i ser deixebles d’un mestre que fa camí amb nosaltres».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)