Missa multitudinària a la Sagrada Família

La creu de Bangassou i una reproducció del tradicional panot de Barcelona s’han unit com a símbols de l’acte de seguiment del Pla pastoral diocesà «SORTIM!»

01 Març, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll i Guillermo Simón

El primer diumenge de Quaresma, la basílica de la Sagrada Família ha acollit una missa que ha reunit a més de dos mil fidels. L’ofici religiós ha estat presidit pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, acompanyat del bisbe de Bangassou (Rep. Centreafricana), Mons. Juan José Aguirre, i del bisbe de Moramanga (Madagascar), Mons. Rosario Vella, SDB.

Aquesta celebració litúrgica s’ha convocat amb motiu de la quarta edició de “Sent la Creu”, una iniciativa impulsada pel Secretariat de pastoral amb joves de l’Arxidiòcesi de Barcelona i que aquest any ha estat reposicionada com l’acte central de seguiment del Pla pastoral diocesà «SORTIM!», que enguany també es dedica a la joventut.

La creu de Bangassou

La presència als peus del presbiteri d’una gran creu de fusta procedent de Bangassou ha ajudat els presents a sentir més de prop el patiment del món i, alhora, també a fer sentir com enmig de les dificultats és possible trobar esperança en la creu de Jesús. Abans d’iniciar la celebració de l’eucaristia, ha tingut lloc la vetlla prèvia de la creu en què hi ha participat un seminarista barceloní d’origen kenyà, Peter Kibiru, qui amb el seu testimoni personal ha colpit a molts dels assistents que omplien la nau central del temple gaudinià.

El testimoni d’un «escut humà»

Després de pregar a la creu pels joves de la diòcesi i pels joves d’Àfrica, s’ha celebrat l’eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, predicada per Mons. Juan José Aguirre i concelebrada per Mons. Rosario Vella. El bisbe de Bangassou fa més de vint-i-un anys que exerceix el seu ministeri episcopal en aquest territori de la República Centreafricana i en els darrers temps ha viscut de prop diversos conflictes violents entre grups armats cristians i musulmans. “Les llàgrimes dels musulmans i les dels cristians tenen el mateix color”, ha dit en l’homilia. Davant d’aquests atacs armats, Mons. Aguirre ha promogut accions pacífiques per protegir els temples civils d’ambdues religions. Per aquest fet, se’l coneix com el bisbe “escut humà”.

El panot de Barcelona

Aquesta tarda, als peus de l’altar de la Sagrada Família, també hi havia una rèplica gegant del tradicional panot de Barcelona, escollit fa més de dos anys per l’Arquebisbat de Barcelona com a símbol en què els cinc cercles que l’integren representen els eixos de l’acció pastoral a l’arxidiòcesi barcelonina: l’encontre amb Jesús, la fraternitat, els joves, els pobres i el discerniment.

La missa “Sent la Creu” es celebra el primer diumenge de Quaresma. La primera edició va tenir lloc el 2017 amb la presència de la creu de Lampedusa (Itàlia). El 2018 va arribar la creu de Mossul (Iraq) i l’any passat es va comptar amb la de Cambodja.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)