Missa multitudinària a la Sagrada Família

La creu de Bangassou i una reproducció del tradicional panot de Barcelona s’han unit com a símbols de l’acte de seguiment del Pla pastoral diocesà «SORTIM!»

01 Març, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll i Guillermo Simón

El primer diumenge de Quaresma, la basílica de la Sagrada Família ha acollit una missa que ha reunit a més de dos mil fidels. L’ofici religiós ha estat presidit pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, acompanyat del bisbe de Bangassou (Rep. Centreafricana), Mons. Juan José Aguirre, i del bisbe de Moramanga (Madagascar), Mons. Rosario Vella, SDB.

Aquesta celebració litúrgica s’ha convocat amb motiu de la quarta edició de “Sent la Creu”, una iniciativa impulsada pel Secretariat de pastoral amb joves de l’Arxidiòcesi de Barcelona i que aquest any ha estat reposicionada com l’acte central de seguiment del Pla pastoral diocesà «SORTIM!», que enguany també es dedica a la joventut.

La creu de Bangassou

La presència als peus del presbiteri d’una gran creu de fusta procedent de Bangassou ha ajudat els presents a sentir més de prop el patiment del món i, alhora, també a fer sentir com enmig de les dificultats és possible trobar esperança en la creu de Jesús. Abans d’iniciar la celebració de l’eucaristia, ha tingut lloc la vetlla prèvia de la creu en què hi ha participat un seminarista barceloní d’origen kenyà, Peter Kibiru, qui amb el seu testimoni personal ha colpit a molts dels assistents que omplien la nau central del temple gaudinià.

El testimoni d’un “escut humà”

Després de pregar a la creu pels joves de la diòcesi i pels joves d’Àfrica, s’ha celebrat l’eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, predicada per Mons. Juan José Aguirre i concelebrada per Mons. Rosario Vella. El bisbe de Bangassou fa més de vint-i-un anys que exerceix el seu ministeri episcopal en aquest territori de la República Centreafricana i en els darrers temps ha viscut de prop diversos conflictes violents entre grups armats cristians i musulmans. “Les llàgrimes dels musulmans i les dels cristians tenen el mateix color”, ha dit en l’homilia. Davant d’aquests atacs armats, Mons. Aguirre ha promogut accions pacífiques per protegir els temples civils d’ambdues religions. Per aquest fet, se’l coneix com el bisbe “escut humà”.

El panot de Barcelona

Aquesta tarda, als peus de l’altar de la Sagrada Família, també hi havia una rèplica gegant del tradicional panot de Barcelona, escollit fa més de dos anys per l’Arquebisbat de Barcelona com a símbol en què els cinc cercles que l’integren representen els eixos de l’acció pastoral a l’arxidiòcesi barcelonina: l’encontre amb Jesús, la fraternitat, els joves, els pobres i el discerniment.

La missa “Sent la Creu” es celebra el primer diumenge de Quaresma. La primera edició va tenir lloc el 2017 amb la presència de la creu de Lampedusa (Itàlia). El 2018 va arribar la creu de Mossul (Iraq) i l’any passat es va comptar amb la de Cambodja.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)