Migra Studium demana tancar els CIE i alliberar els seus presos

Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme presenten una queixa conjunta davant el Jutjat d’Instrucció de Barcelona

16 Març, 2020
Església de Barcelona

Migra StudiumTanquem els CIEIrídia i SOS Racisme, davant les circumstàncies excepcionals d’emergència sanitaria per la pandèmia del coronavirus exigeixen «la clausura immediata del CIE de la Zona Franca i l’alliberament de les persones que hi estan internades». Les entitats consideren que «mantenir persones internades en el CIE és inútil, injust, il·legítim i totalment injustificat».

Queixa conjunta

És per això que han presentat, aquest 16 de març, un escrit conjunt de queixa davant el Jutjat d’Instrucció de Barcelona en funcions de control del CIE de la Zona Franca. En aquest escrit demanen tres mesures. La primera, «acordar una visita extraordinària i urgent al CIE de la Zona Franca per verificar in situ les condicions del CIE». Seguidament, «decretar la clausura del CIE de la Zona Franca». Per últim, «acordar el traslladat de la petició de llibertat i l’aixecament de la mesura cautelar d’internament dels interns que hi són privats de llibertat».

Així mateix, les entitats de Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme també han demanat al Servei d’Epidemiologia de la Gerència de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya que «vetlli per garantir que dins el CIE s’han seguit i s’estan aplicant les mesures preventives adequades i necessàries i els protocols acordats en relació amb l’excepcional situació de pandèmia que viu el país».

«Sense expulsions no és legal l’internament»

Més de la meitat dels 196 països del món han vetat l’entrada de viatgers procedents d’Espanya, entre ells el Marroc, país al qual s’efectua el percentatge més gran d’expulsions i devolucions d’estrangers des de fa anys.

Per altra banda, en un país confinat les expulsions resulten impossibles. Per tant, «sense expulsions no és legal privar de llibertat en un CIE» asseguren les entitats. En definitiva, «en el moment actual, impossibilitades les expulsions i devolucions pel tancament de fronteres, els CIE són dispositius ineficients i sense objecte, incapaços d’aconseguir l’efecte per al qual van ser creats, la qual cosa comporta un patiment inútil i un recurs totalment injustificat» han indicat.

És per això, que les entitats Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme s’uneixen per aconseguir l’alliberament de les persones internades. Per més informació consulti l’escrit amb la queixa conjunta.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)