Marxar amb les mans ben plenes

El 23 de juny, un grup de voluntàries del camp de treball organitzat pel Col·legi Major Bonaigua i el Col·legi Canigó a Costa d’Ivori va patir un accident en el qual va morir una de les tres coordinadores, la professora Teresa Cardona. La Sònia Sánchez, directora del C. M. Bonaigua, recorda la petjada que deixa la seva amiga Teresa: “Creia en la caritat com a força transformadora del món. El seu amor a Déu i a les persones la portaven a estar el cent per cent al servei de les necessitats dels altres. Recordar-la ens anima a mirar d’estar més disponibles als plans de Déu i a viure per servir”.

Per què la Teresa era un testimoni de fe veritable?

Era autèntica i divertida. La seva presència transmetia una alegria contagiosa que feia molt amable la vida als altres. Sabia gaudir de les petites coses del dia a dia. El seu sentit de la vida era profundament cristià, segurament fruit de la seva unió amb Jesús per l’oració i l’eucaristia.

Per què ha marxat amb les mans ben plenes?

La Teresa ha marxat amb les mans ben plenes d’amor. Ha sabut fer d’una vida aparentment normal un camí de donació. Veure la seva vida ens fa entendre que la fidelitat a Déu fa molt feliç també a la terra. Penso que amb la seva dedicació ha enriquit la vida de moltes persones. Ha marxat amb les mans ben plenes i ha sembrat molt de bé al seu voltant.

Per què el seu testimoni t’ajudarà a enfortir la fe?

El seu somriure i la seva rialla acompanyaran sempre a aquells qui l’hem coneguda. Ha estat un testimoni de vida cristiana en la família, el treball i l’amistat. És un exemple molt positiu i esperançador per a aquells que busquen la santedat enmig del món. Vivia totes les coses amb intensitat i amb amor.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 8 de setembre.