Marxar amb les mans ben plenes

Entrevista a Sònia Sánchez, directora del Col·legi Major Bonaigua a Costa d’Ivori

04 Set, 2019
Església de Barcelona

El 23 de juny, un grup de voluntàries del camp de treball organitzat pel Col·legi Major Bonaigua i el Col·legi Canigó a Costa d’Ivori va patir un accident en el qual va morir una de les tres coordinadores, la professora Teresa Cardona. La Sònia Sánchez, directora del C. M. Bonaigua, recorda la petjada que deixa la seva amiga Teresa: “Creia en la caritat com a força transformadora del món. El seu amor a Déu i a les persones la portaven a estar el cent per cent al servei de les necessitats dels altres. Recordar-la ens anima a mirar d’estar més disponibles als plans de Déu i a viure per servir”.

Per què la Teresa era un testimoni de fe veritable?

Era autèntica i divertida. La seva presència transmetia una alegria contagiosa que feia molt amable la vida als altres. Sabia gaudir de les petites coses del dia a dia. El seu sentit de la vida era profundament cristià, segurament fruit de la seva unió amb Jesús per l’oració i l’eucaristia.

Per què ha marxat amb les mans ben plenes?

La Teresa ha marxat amb les mans ben plenes d’amor. Ha sabut fer d’una vida aparentment normal un camí de donació. Veure la seva vida ens fa entendre que la fidelitat a Déu fa molt feliç també a la terra. Penso que amb la seva dedicació ha enriquit la vida de moltes persones. Ha marxat amb les mans ben plenes i ha sembrat molt de bé al seu voltant.

Per què el seu testimoni t’ajudarà a enfortir la fe?

El seu somriure i la seva rialla acompanyaran sempre a aquells qui l’hem coneguda. Ha estat un testimoni de vida cristiana en la família, el treball i l’amistat. És un exemple molt positiu i esperançador per a aquells que busquen la santedat enmig del món. Vivia totes les coses amb intensitat i amb amor.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 8 de setembre.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)