Maria Labernia, pren el relleu a la direcció de la Fundació La Vinya

Arquitecta de formació, porta més de deu anys vinculada al sector social i en destaca el seu interès i treball en l’àmbit comunitari i l’acompanyament

05 Jul, 2021
Església de Barcelona

Maria Labernia és la nova directora de la Fundació La Vinya agafant el relleu a Xavi Loza, que ha ocupat el càrrec els darrers sis anys. Des de l’any 2018, Maria Labernia ha estat la responsable de gestió, administració i comptabilitat de la Fundació La Vinya. Arquitecta de formació, porta més de deu anys vinculada al sector social i en destaca el seu interès i treball en l’àmbit comunitari i l’acompanyament. Maria Labernia ha viscut a diferents països, un fet que considera li ha aportat una “visió oberta i acollidora de la realitat” que l’acompanyarà en aquest nou cicle.

15 anys com a director

El relleu a la direcció es va fer efectiu aquest 1 de juliol. Xavi Loza ha estat vinculat a La Vinya durant quinze anys, els darrers sis anys com a director. Al llarg d’aquest període, La Vinya ha tingut un treball en xarxa molt intents i s’han consolidat diversos àmbits d’actuació i projectes. També s’ha iniciat l’acompanyament a les persones sense llar i ha mantingut les portes obertes per fer front a la crisi social que ha acompanyat la pandèmia, entre d’altres fites.

Un temps i dedicació que tota la institució li agraeix i desitja el millor en aquesta nova etapa professional i personal que comença.

Fundació La Vinya

La Fundació La Vinya va ser promoguda al 2008 per les comunitats parroquials de Bellvitge i Gornal. Es va fer amb la finalitat última de poder estimar i servir millor les persones amb més dificultats dels barris.  El fonamental de la Fundació La Vinya és la inseparable convicció que no es pot fer un anunci de la fe sense un compromís ferm amb la justícia social. Aquest compromís i la voluntat de treballar contínuament per atendre millor els altres fa que tingui uns valors inspiradors determinats, que s’arrelen en la proposa de l’Evangeli, i que marquen una forma de fer i de situar-se.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)