Mans Unides denúncia el tràfic de persones, una de les pitjors formes d’esclavitud moderna

Fotografies: Formació contra la trata a Laos (Mans Unides)

[MANS UNIDES] Qualificada pel papa Francesc com «l’esclavitud del s.XXI», el tràfic de persones es defineix per la captació, trasllat o recepció de persones amb finalitats d’explotació, recorrent per a això a l’amenaça o altres formes de coacció, al rapte, a l’abús de poder o a una situació de vulnerabilitat. Aquesta explotació inclou la derivada de la prostitució i d’altres formes d’explotació sexual.

«Hi ha tracta perquè tenim una “economia que mata”» va afirmar el papa Francesc en 2017. «El tràfic de persones continua sent una de les pitjors formes d’esclavitud en 2020», apunta Patricia Garrido, responsable de projectes de Mans Unides en el sud-est asiàtic.

Múltiples factors afavoreixen que es produeixin situacions de tràfic: per exemple, néixer en una llar pobra i en una família monoparental, pertànyer a una minoria ètnica, a una família desestructurada… «Viure en països amb alt percentatge de població jove en situació d’extrema pobresa i amb elevats índexs de desocupació, amb alta taxa d’abandonament escolar, amb greus mancances en serveis bàsics com la sanitat o la seguretat, falta d’accés de les dones a educació bàsica i a recursos financers… són altres situacions que propicien que dones i persones menors d’edat siguin considerades mercaderies, sent explotades fins i tot per les seves pròpies famílies», explica Patricia Garrido.

La pobresa és una de les principals causes del tràfic i la xifra de persones que passen fam en el món no ha parat de pujar des de 2015, any en què també es va donar un considerable repunt de casos comptabilitzats de tràfic, arribant als gairebé 25.000 només en aquell any, i sent una xifra que continua en ascens. Segons l’últim informe de l’ONU, les estimacions actuals indiquen que prop de 690 milions de persones en el món pateixen fam i la pandèmia del coronavirus podria sumar uns 130 milions de persones més a les quals estarien en risc de patir fam severa a la fi de 2020.

El «trànsit de núvies» cap a la Xina, un mercat emergent en el sud-est asiàtic

Una nova tendència està sorgint en els últims tres anys en el sud-est asiàtic, el major mercat de prostitució del món: el «trànsit de núvies» cap a la Xina.

El context en el qual es troben les dones en aquestes regions no és fàcil: la discriminació i la violència contra la dona s’estén per països com Laos, Myanmar i Tailàndia, on dones i nenes són les responsables d’obtenir els ingressos familiars, perquè en nombroses ocasions els homes cauen en el consum d’alcohol i drogues il·lícites. A més, l’accés a l’educació i la salut és molt limitat, així com la disponibilitat d’aigua, electricitat i infraestructures bàsiques.

«La pobresa obliga moltes dones a emigrar per a treballar en el servei domèstic, en restaurants i, sobretot, en la prostitució», explica Patricia Garrido. És el cas de moltes minories ètniques, en les quals les nenes són obligades a tenir relacions sexuals des de molt joves i, a causa de la política de fill únic que la Xina ha tingut per dècades, existeix un dèficit de dones respecte a homes que augmenta la pressió de la Xina sobre països fronterers, la qual cosa suposa que cada vegada més noies siguin venudes a la Xina per a matrimonis forçats. «Els homes xinesos paguen entre 10.000 i 20.000 dòlars per a portar al país dones estrangeres», afirma Patricia Garrido.

La pandèmia està agreujant la situació

La pandèmia que ha assotat a tot el planeta enguany no ha fet més que empitjorar la situació de les víctimes de tràfic ja que «els prostíbuls han tancat a causa del confinament i moltes noies han quedat tancades, però sense ingressos ni res a menjar», segons asseguren des de Alliance Anti Trafic, soci local de Mans Unides a Tailàndia, «organització molt competent amb la qual portem molts anys col·laborant, acompanyant-los en el seu treball contra aquesta esclavitud moderna que és el tràfic de persones», explica Patricia Garrido.

D’altra banda, Alliance Anti Trafic també adverteix que moltes dones que han perdut la seva ocupació a causa del confinament, emigraran o entraran en la prostitució per a poder sobreviure. A més, les víctimes del tràfic tenen menys accés als serveis bàsics a causa de la pandèmia, ja que la prostitució és il·legal a Tailàndia i a aquestes dones se’ls ha denegat l’ajuda governamental prevista per als qui haguessin perdut la seva ocupació. Així mateix, en haver tancat els prostíbuls, moltes noies s’han introduït en el mercat de la prostitució online, trobant clients a través de xarxes socials.

El paper de Mans Unides contra el tràfic en el sud-est asiàtic

Per a combatre aquesta situació, Mans Unides col·labora estretament amb Alliance Anti Trafic en iniciatives i projectes posats en marxa a Laos, Myanmar i Tailàndia, països on es produeix la major concentració de tràfic i tràfic de persones. Les víctimes són nenes que tenen relacions sexuals des de molt joves i passen a ser propietat dels homes. Sovint, aquestes noies desconeixen els mecanismes d’ajuda, i les noves formes de captació i explotació virtual basades en l’ús de les noves tecnologies i xarxes socials compliquen la identificació dels delinqüents, la qual cosa dificulta el poder combatre aquests crims. Igualment, el desplaçament de les víctimes a les zones frontereres, on els mecanismes de protecció institucionals escassegen, tampoc facilita la lluita contra la tracta.

Per a protegir a aquestes dones i activar els mecanismes que permetin disminuir el risc de sofrir aquests delictes, Alliance Anti Trafic ha creat i implementat, amb l’ajuda de Mans Unides, un sistema de detecció i notificació de casos de tràfic de persones, que permet identificar a les víctimes d’abús sexual o tracta i a aquelles en risc de ser-ho. Per a això, forma a exvíctimes de tràfic, per a ser «agents del canvi» en les seves comunitats i que puguin ser testimonis fiables en els tribunals, així com a voluntaris que conformen una àmplia xarxa de detecció i notificació de casos de tràfic i explotació de persones.