Manifest per l’acollida dels refugiats a la deriva

Comunicat de la xarxa 'Migrantes con derechos' emès el passat 14 d'agost on es denuncia la situació dels refugiats al mar i la manca d'iniciativa dels Governs d'Espanya, Itàlia i Malta

17 Ag, 2019
Església de Barcelona
Fotografia: Yannis Behrakis (Reuters)

Les organitzacions que integrem a Espanya la xarxa ‘Migrantes con Derechos’ -Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i la Comissió Episcopal de Migracions- denunciem la manca d’iniciativa dels governs d’Espanya, Itàlia i Malta perquè les persones rescatades a bord dels vaixells ‘Open Arms’ i ‘Ocean Viking’ – entre els quals es troben nombrosos nens i nenes- puguin ser rescatades i portades a port segur.

Deplorem que el Ministeri de Foment del Govern d’Espanya hagi manifestat la seva crítica cap a la tasca de qui qualifica com “abanderats humanitaris”, quan som plenament conscients de que gràcies a la tasca d’aquests abanderats, com són els voluntaris i professionals dels bucs citats i d’altres organitzacions, milers d’immigrants i refugiats poden ser atesos, acompanyats i reconeguts en la seva dignitat i drets.

Cada vida compta, cada ésser humà és insubstituïble i és un projecte de futur. És una qüestió d’humanitat que ni una sola d’aquestes vides es trunqui. És també un deure ètic de la Unió Europea i els seus Estats membres arbitrar respostes eficaces i respectuoses amb els Drets Humans davant aquestes situacions. La manca de resposta suposa un incompliment flagrant dels acords internacionals i una gravíssima responsabilitat per omissió davant les morts que es puguin arribar a produir en el present i en el futur.

Volem aixecar la veu com a xarxa ‘Migrantes con Derechos’ per instar els poders públics a arbitrar una solució immediata a la situació de greu desemparament que s’està vivint en aigües del Mediterrani i a liderar el coratge polític necessari per evitar que tantes persones necessitades de protecció urgent segueixin patint.

Finalment, desitgem en aquest punt recordar les paraules de Francesc en el seu missatge per a la propera Jornada Mundial del Migrant i Refugiat, que se celebrarà el 29 de setembre, on recorda que “la resposta al desafiament plantejat per les migracions contemporànies es pot resumir en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar, que expressen la missió de l’Església en relació a tots els habitants de les perifèries existencials”. En cap cas la resposta pot ser rebutjar, ignorar, bloquejar i penalitzar que és el que està succeint.

Xarxa ‘Migrantes con Derechos’

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)