L’ou com balla

Fotografia: R. Ripoll

D’origen medieval, la festivitat del Corpus Christi, instituïda en honor del Santíssim Sagrament, fou des de la seva creació, al segle XIV, una data cabdal del calendari festiu. L’arrelament del Corpus en les poblacions catalanes ha deixat una empremta profunda en les formes festives. Avui podem observar encara el seu llegat en moltes de les nostres festes. La seva herència la duen els gegants, àligues, mulasses, dracs, balls populars i altres representacions ben vives a les Festes Majors de tot el país.

El caire religiós però al mateix temps el fort component cívic del Corpus fa que aquesta festa segueixi viva en diferents indrets amb particularitats molt definides, com la Patum a Berga, les enramades a Sallent, les Catifes de flors a Sitges i a Arbúcies o l’Ou com Balla a Barcelona motiu d’aquest article.

L’Ou com balla gaudeix de la màgia d’allò que és senzill. Aquesta manifestació, pròpia de la festa del Corpus barceloní, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat de Barcelona.Els elements de l’Ou com Balla són l’ou, l’aigua i les profusions florals, tots ells amb lectures simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. En l’àmbit popular, l’Ou com balla representa la Sagrada Forma dins d’una rica custòdia ornada amb pedres precioses.

El seu origen en el temps és difícil de precisar. Tot sembla ser, i així ho apunta Ramon Nonat Comas, que l’any 1440 ja es feia l’Ou com balla. En una anotació dels llibres de contes de l’Obreria de la Seu hi consta que el claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella del claustre per la diada de Corpus i el cost d’una partida d’ous pel brollador.

Segons Joan Amades, tampoc podem oblidar les similituds de l’Ou com balla amb els jocs d’aigua que els musulmans realitzaven en els sortidors dels patis interiors. Un d’ells consisteix justament a posar una piloteta sobre el raig d’aigua dels brolladors.

El brollador del Claustre de la Catedral de Barcelona i La Casa de l’Ardiaca són els indrets tradicionals on veurem l’ou com balla. Actualment es pot veure en més patis d’edificis històrics i singulars de Barcelona, un seguit d’ous balladors que ens conviden a sortir al carrer i a passejar pels racons més bells de la Ciutat.

La passejada de la diada de Corpus ens permet endinsar-nos en patis on les pedres són pedres de veritat: el Museu Marés, l’Acadèmia de les Bones Lletres, el Palau del Lloctinent o l’Ateneu Barcelonès, etc. Sense oblidar l’Ou com balla del claustre de la parròquia de La Concepció, que encara que apartat d’aquest itinerari pels carrerons de la Barcelona Vella, hi és ballant des de fa molts Corpus. Més recentment s’hi van afegint altres ous fruit de l’entusiasme per aquesta expressió festiva, com per exemple el del Centre Ocupacional Taller Escola Sant Camil del barri del Guinardó que fa una reinterpretació d’aquesta tradició a partir de la utilització de materials de recuperació i reciclatge.

Text: Amadeu Carbó