Llucmajor dedica un carrer al bisbe Antoni Vadell

El bisbe auxiliar de Barcelona va traspassar el passat 12 de febrer de 2022 als 49 anys després de patir un càncer de pàncrees

13 Febr, 2023
Església de Barcelona

Un any després del traspàs de Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona, després d’un càncer de pàncrees que el va portar amb el Senyor amb tan sols 49 anys, Llucmajor, el seu poble, li ret homenatge dedicant-li un carrer amb el seu nom.

Mons. Sergi Gordo, germà en l’episcopat del bisbe Toni, com se l’anomenava, va viatjar a Mallorca per celebrar l’eucaristia pel seu etern repòs al santuari de Nostra Senyora de Gràcia, patrona de Llucmajor, on reposen les seves restes mortals.

«El sentim (el bisbe Antoni Vadell) ben a prop i el tenim sempre de vora nostra»

Abans, però va dedicar unes paraules al poble agrupat en el nou carrer Bisbe Antoni Vadell que va molt amb la personalitat del traspassat bisbe: «El nostre entranyable bisbe que li agradava estar enmig dels carrers i places amb el jovent». També va expressar l’emoció d’un dia com aquell. «És un dia de molta emoció, diumenge farà un any del seu traspàs, però no ens ha deixat. El tenim ben a prop, aquí al Santuari de la Nostra Senyora de Gràcia. Així ell ho va demanar, als peus de la Mare de Déu, on ell va fer la primera comunió, on els seus pares també s’havien casat, on ell tenia tanta devoció a la Mare de Déu».

Finalment, va agrair molt l’organització de la trobada al poble del bisbe Toni. «El sentim ben a prop i el tenim sempre de vora nostra. Gràcies pel vostre amor pel bisbe Toni, gràcies per aquest acte tan entranyable que es mereix i també perquè honora molt la vostra ciutat de Llucmajor i sempre que hi passeu per Barcelona hi teniu les portes obertes».

Trobareu més informació al web d’Església Jove.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)