Lleó XIV: «Els cristians que viuen enmig de les guerres han de ser llavors de pau»
Lleó XIV: «Els cristians que viuen enmig de les guerres han de ser llavors de pau»
Aquest mes de desembre, Lleó XIV convida a no sentir-se abandonats i a ser «llavors de pau, de reconciliació i d’esperança»
01 Des, 2025
Església de Barcelona
En vigílies de la partida de Lleó XIV per al seu primer viatge apostòlic, a Turquia i el Líban, es publica avui El Vídeo del Papa del mes de desembre, dedicat precisament a les minories cristianes que viuen enmig de les guerres. En l’última intenció de pregària de l’any, en efecte, el Sant Pare demana resar “perquè els cristians que viuen en contextos de guerra o de conflicte, especialment a l’Orient Mitjà, puguin ser llavors de pau, de reconciliació i d’esperança”. Ho fa ell mateix en primer lloc, recitant una pregària al “Déu de la pau”, en el vídeo produït i difós per la Xarxa Mundial de Pregària del Papa, amb la col·laboració de Vatican Media.
Constructors d’esperança, instruments de pau
Els cristians “que viuen enmig de guerres i violència” no s’han de sentir mai abandonats: “fins i tot envoltats de dolor”, diu el Sant Pare, “que no deixin mai de sentir la dolça i gentil bondat” de la presència de Déu “i les pregàries dels seus germans i germanes en la fe”. “Enfortits pels lligams fraternals”, continua, “que puguin esdevenir llavors de reconciliació, constructors d’esperança en gestos petits i grans, capaços de perdonar i de continuar endavant, de superar divisions i de cercar la justícia amb misericòrdia”.
Fins i tot en aquelles parts del món on la guerra sembla ser l’única llei, “on l’harmonia sembla impossible”, els cristians estan cridats a ser “instruments de pau”. I no només els qui viuen allà, sinó tots nosaltres, perquè Jesús “declarà feliços els qui treballen per la pau”: per això, el Papa demana a l’Esperit Sant no només que sostingui “la fe dels qui pateixen” i enforteixi “la seva esperança”, sinó també que “no ens deixi caure en la indiferència” i ens faci “constructors d’unitat”.
La fe entre les runes
La intenció de pregària d’aquest mes, i el mateix primer viatge apostòlic de Lleó XIV, posen el focus en una de les àrees més inestables del món des del punt de vista polític, econòmic i de seguretat. Segons l’Informe 2025 sobre la llibertat religiosa d’Ajuda a l’Església Necessitada (AIN), el nombre de conflictes a la regió de l’Orient Mitjà i les condicions socioeconòmiques exposen les minories religioses, i en particular els cristians, a un estat d’extrema vulnerabilitat. A Palestina, després de dos anys de guerra, la població es troba exhausta i moltes esglésies s’han convertit en refugi per a famílies sense llar. Al Líban, la greu crisi econòmica ha empès centenars de milers de persones a emigrar, buidant parròquies i escoles. A Síria i l’Iraq, la reconstrucció avança amb dificultat enmig de la inestabilitat política, la inseguretat i la manca de perspectives per a la joventut. Tanmateix, enmig d’aquestes dificultats, moltes petites comunitats continuen guardant la fe, servint els pobres i construint ponts de convivència amb veïns d’altres religions.
Les imatges que acompanyen la pregària llegida pel Papa ho relaten precisament així, mostrant exemples d’una fe inquebrantable fins i tot enmig de les runes. Hi apareixen celebracions en pobles iraquians que han tornat a la vida després de la guerra, la força extraordinària de la comunitat parroquial de Gaza en els dies dels bombardejos, la tasca imprescindible de Càritas al Líban entre pobres i persones refugiades de països veïns, i els oasis espirituals que ofereixen els monestirs sirians: tots ells signes de la presència d’aquest Esperit Sant que —tal com diu la pregària llegida pel Papa— és “font d’esperança en els moments més foscos”.
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less