L’exclusió social a Barcelona, per sobre de la mitjana estatal

L’informe de la Fundació FOESSA constata que les grans ciutats concentren una major duresa en situacions d’exclusió que el conjunt de l’estat

19 Des, 2019
caritas

“Amb l’acompanyament no en tenim prou: ens cal comprendre les dinàmiques socials que provoquen les situacions d’exclusió”. Amb aquesta premissa, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha volgut explicar els motius que han dut a Càritas a impulsar el primer estudi FOESSA a la diòcesi de Barcelona. 

Durant l’esmorzar informatiu de Nadal, Càritas ha explicat les principals dades de l’Informe FOESSA de Barcelona, exposant que 1 de cada 4 persones (646.000 persones) de la diòcesi de Barcelona es troba en situació d’exclusió social. Busquets ha advertit que la situació és greu, i que Barcelona se situa per sobre de la mitjana catalana i espanyola en nivells d’exclusió social. El director de Càritas ha indicat que municipis com Barcelona, l’Hospitalet, Cornellà o Santa Coloma concentren un major nombre de situacions d’exclusió, i que les dificultats per accedir a un habitatge, la precarietat laboral o l’acollida de persones migrants tenen una major incidència. “El nostre model socioeconòmic està deixant a persones, famílies i menors enrere, i lluny de revertir aquesta situació l’estem naturalitzant” ha constat Busquets. 

Amb tot, el director de Càritas Barcelona ha afirmat que l’exclusió social no és inevitable, i que es necessita una resposta conjunta per part de l’administració. “Calen consensos a llarg termini, sobre tot en matèria d’habitatge, i polítiques transversals contra la desigualtat laboral, de gènere i d’edat, que promoguin una oferta suficient i de qualitat de prestacions i serveis” ha conclòs Busquets. 

1 de cada 3 persones tenen dificultats per accedir o mantenir un habitatge digne

Per la seva banda, Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha centrat el seu discurs en la multidimensionalitat de l’exclusió social, un concepte que va més enllà de la pobresa econòmica. Feu ha destacat que 1 de cada 3 persones (prop d’un milió de persones) tenen dificultats per accedir o mantenir un habitatge digne, cosa que s’afegeix a la precarietat laboral que està creant el nostre mercat de treball (on 1 de cada 3 contractes duren 7 dies o menys). A més a més, un 4% de la població (100.000 persones) viu en llars sense una alimentació bàsica i el 13% de la població (352.000 persones) han deixat de comprar medicaments i seguir tractaments per problemes econòmics. L’acumulació d’aquestes problemàtiques, juntament amb l’aïllament social i la manca d’una xarxa o comunitat de referència fa que les persones acabin caient en l’espiral de l’exclusió social, i es vagin quedant fora de la nostra societat. 

Feu ha volgut advertir que l’exclusió social dels infants se situa en el 27%, i que les dones, les famílies nombroses i les famílies monoparentals són les que tenen un major risc de caure en l’exclusió social. “Les dificultats econòmiques severes durant la infància deixen una marca profunda, i patir aquestes dificultats pot multiplicar per 2 la probabilitat de caure en la pobresa o l’exclusió en l’etapa adulta”, ha explicat Feu. La responsable d’anàlisi social de Càritas Barcelona ha recordat que vivim en una societat cada vegada més deslligada i desvinculada, i que si bé la renda mitjana a Catalunya ha augmentat un 2% en els deu darrers anys, la renda de les persones amb menys recursos ha caigut un 9%. 

L’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona 

Abans de cloure la seva intervenció, Miriam Feu ha presentat l’Observatori de la Realitat Social de la diòcesi de Barcelona. L’observatori, que ja té la web operativa, vol ser una eina eficaç i veraç on trobar indicadors interactius de l’Informe Foessa, així com dades de Barcelona, Catalunya i Espanya relacionades amb la precarietat laboral i l’exclusió residencial, entre d’altres. 

L’observatori es nodreix de les estadístiques oficials (INE, Idescat, Eurostat), però vol donar una visió pròpia i complementària a les dades publicades. L’observatori oferirà els indicadors abans esmentats, juntament també els estudis de Càritas Barcelona, com el darrer informe sobre habitatge o el proper informe sobre la situació de les persones en situació d’irregularitat administrativa. 

Encara que no hi creguis, tots tenim un àngel. Especialment per Nadal 

Finalment, Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat la campanya de Nadal “Encara que no hi creguis, tots tenim un àngel. Especialment per Nadal”. La cap de comunicació i relacions institucionals, Anna Roig, ha explicat que inicialment la campanya commemorava el 75è aniversari de Càritas Diocesana de Barcelona, però que va tenir tant bona acollida que es va decidit llençar-la de manera conjunta a Catalunya i a la resta d’Espanya com a campanya de Nadal. 

L’espot mostra com un home de 50 anys busca feina de forma infructuosa. Després d’una llarga espera, un “àngel” li fa recuperar la confiança en si mateix i aconsegueix que el desenllaç de la seva recerca laboral sigui positiu. L’espot, que té presència a la televisió, premsa, suports exteriors, suports digitals i ràdio durant aquests dies, finalitza transmetent amb la veu en off el missatge: “encara que no hi creguis, tots tenim un àngel”. 

L’equip d’Ogilvy Barcelona que ha fet possible l’espot està format per Lluís Bassat, Camil Roca, Jordi Alavedra i Sergio Eransus, juntament amb la col·laboració d’en Nacho Magro, Carles Lázaro i la productora Oxígeno. 

Finalment, Roig ha recordat que aquest diumenge 22 de desembre es durà a terme la tradicional col·lecta extraordinària de parròquies en favor de les persones que Càritas acull i acompanya. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)