L’Església de Barcelona participa aquest cap de setmana al Congrés de Vocacions a Madrid

El Secretariat de Vocacions organitza una trobada preparatòria amb el bisbe Mons. David Abadías i representants dels diferents secretariats que hi assistiran

05 Febr, 2025
Església de Barcelona
Imatges: Agustí Codinach

Del 7 al 9 de febrer, 75 membres de l’arxidiòcesi de Barcelona participaran al Congrés de Vocacions «Per a qui sóc? Assemblea de cridats per a la missió», que reunirà 3000 persones per aprofundir en el sentit de les vocacions. En aquest marc, el Secretariat de Pastoral Vocacional va organitzar una trobada de preparació prèvia al Seminari Conciliar, amb la presència del bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. David Abadías, i representants de diversos secretariats de l’església barcelonina.

Objectius i reptes del congrés

L’objectiu d’aquesta reunió prèvia era informar sobre el congrés, establir una primera presa de contacte entre els grups participants i compartir les expectatives de l’experiència. Així ho va explicar el director del Secretariat de Pastoral Vocacional, Mn. Jordi Domènech, qui, després de la missa de benvinguda amb el bisbe David, va obrir la trobada informativa.

Mn. Domènech va recordar que el congrés té com a propòsit, tal com afirma la Pastoral Vocacional de la CEE, «participar en aquesta festa de l’Església» per ajudar a reconèixer que «el Senyor segueix cridant a la vida, a la fe i a la missió». Així, va insistir que la vida cristiana és una vocació, viscuda com a resposta al cridament de Déu. També va destacar el repte de «promoure i consolidar, en cada diòcesi, un servei que animi a viure la vida com a vocació i fomenti els diferents camins vocacionals».

Expectatives dels participants

Entre els assistents, hi havia representats del Secretariat de la Pastoral amb Joves, el Secretariat de Catequesi, el Secretariat de Missions, la Delegació de Vida Consagrada, Càritas, Apostolat Seglar, Acció Catòlica i un ampli grup de seminaristes. Destacava la presència de directors i directores dels secretariats, com Manuel Gorriz de Missions, Emili Puñet i Silvia Olivella de Família, o Mn. Carles Boch de Joventut. També hi eren Anna Almuni, responsable de la Delegació de Formació i Acompanyament al Laïcat, i Mn. Salvador Bacardit, delegat de Formació i Acompanyament al Clergat.

«Anem a aprendre, compartir i, com a laics, volem reforçar el vincle entre preveres, seglars i famílies, i aprofundir en quin és el nostre rol i com compartir la vocació», van declarar membres d’Acció Catòlica, omplint la sala quan els diferents grups van exposar les seves expectatives, cadascun des de la realitat que els envolta. En el cas de l’Apostolat Seglar, Almuni va destacar el congrés com «una oportunitat per interioritzar la funció a la qual està cridada la vocació dels laics». Des de Família, Puñet i Olivella expressaven el desig de poder ajudar les famílies a trobar les seves vocacions, acollir-les i incentivar-les.

Aquestes i moltes més sensacions van omplir la sala, que es va impregnar d’una atmosfera motivadora, intensificada les il·lusions de tots i totes, com les dels joves seminaristes, que esperaven que el congrés «els pogués sorprendre, aprenent dels altres,» i «fer néixer i fructificar noves vocacions al seminari» o les religioses alegres per poder conèixer i compartir amb altres vocacions la seva missió.

Per la seva banda, el responsable, Mn. Jordi Domènech va concloure que el congrés ha de ser oportunitat per obrir-se a noves realitats, i tornar «motivats i il·lusionats» per ajudar la gent a trobar la seva vocació.

L’alegria de la vocació

Per cloure la trobada, el bisbe Mons. David Abadías va subratllar tres punts fonamentals. En primer lloc, va remarcar que la diòcesi de Barcelona està molt activa i que el Congrés és una gran oportunitat per «retornar la riquesa» de les vivències compartides. Va insistir que, un cop acabat l’esdeveniment, caldrà saber «compartir tot el que hem viscut amb la comunitat local».

En segon lloc, va parlar de la vocació cristiana com una «guia» que dóna sentit a la vida. Va animar els assistents a viure-la amb alegria, ja que és «la vocació que ens fa feliços». Va explicar que, quan responem a la crida de Déu, descobrim el veritable sentit de la vida. Finalment, va convidar els participants a deixar-se sorprendre per les noves realitats que els espera durant el Congrés, afirmant: «Deixem-nos sorprendre, hi haurà realitats que ens faran créixer». Els va animar a viure aquesta experiència «amb intensitat», perquè serà una oportunitat única per aprofundir en la pròpia crida.

Sobre el congrés

El congrés planteja la pregunta «¿Per a qui sóc?», un repte vocacional que afronta l’Església actualment, especialment dirigit als joves. Aquesta pregunta, que convida al discerniment, és una resposta al repte que suposa acompanyar les noves generacions en la seva recerca de propòsit i vocació dins de l’Església. La pregunta s’inspira en l’exhortació apostòlica Christus vivit (n. 286) del Papa Francesc, publicada després de la XV Assemblea General del Sínode sobre «Els joves, la fe i el discerniment vocacional» l’any 2018. L’objectiu central del congrés és fomentar i consolidar en cada diòcesi un servei que doni suport a les persones en la seva vida vocacional i promogui els diferents camins de vocació dins de l’Església.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)