L’Església de Barcelona celebra una jornada sobre la cura

La Pastoral de la Salut dedica una jornada sobre la cura a la Fundació Hospitalàries de Barcelona

15 Març, 2026
smunoz

La Pastoral de la Salut de l’Arquebisbat de Barcelona ha celebrat aquest dissabte una jornada sobre la cura a la Fundació Hospitalàries de Barcelona, antic hospital de Sant Rafael. Hi han assistit més d’una cinquantena de persones. La gran majoria dels participants són cuidadors i voluntaris de la Pastoral.

La paràbola del bon samarità

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, ha presidit la jornada i l’ha obert amb una pregària conjunta. Després, ha introduït l’acte i s’ha referit als cuidadors, afirmant que són «de l’hostal, perquè dia i nit estan acompanyant», en referència a la paràbola del bon samarità de l’Evangeli segons Lluc, en què el samarità porta el ferit a un hostal perquè en continuïn tenint cura.

Mons. Javier Vilanova i Pellisa també ha remarcat que aquesta jornada és per cuidar als cuidadors, voluntaris de la pastoral de la Salut. «Volem avui cuidar-vos a vosaltres. Són unes jornades que ens ajuden a carregar les piles i cuidar més i millor a qui Déu ens posa en el camí», ha assenyalat el bisbe.

La cura engreixa la humanitat i ajuda a superar crisis

L’acte ha consistit en dues xerrades. La primera ha anat a càrrec del catedràtic de filosofia moral i política de la Universitat de València, Agustín Domingo, i ha parlat sobre la història de la revolució de les cures. Domingo ha assenyalat que «la cura és un imperatiu que la societat no pot obviar» i ha apuntat que, avui en dia, s’ha convertit en un concepte que va més enllà del món sanitari. «És una categoria social i política», ha dit. També ha afegit que els humans som «homocurans» i ha defensat que «la cura engreixa la humanitat i ajuda a superar crisis».

La cura, una revolució pendent

Domingo ha assegurat que actualment la cura és una revolució encara pendent d’aconseguir. Durant la seva intervenció, ha lamentat que la salut s’entengui només tecnològicament i no de manera humanitària i ha parlat de l’entrada de la intel·ligència artificial. Per això, ha assenyalat la necessitat de repensar la relació entre les institucions i les persones.

El catedràtic ha explicat que la «bona cura» té cinc competències; la compassió; la confiança; la consciència; la confidència i el consol.

«Les persones som molt més que malalties»

Mn. Sebastià Aupí, delegat episcopal de Pastoral de la Salut de la diòcesi de Girona, ha fet una segona xerrada sobre el fet de visitar als malalts. «La visita del malalt no és només una obra de misericòrdia; és una trobada amb el Crist mateix, que es fa present en la fragilitat humana», ha manifestat.

També ha afegit que «les persones som molt més que malalties». «A vegades, el malalt només pensa que és la malaltia i això amb Jesucrist descobrim que no hi ha excusa per oblidar que tota persona té dignitat. Per això vam ser batejats, perquè tenim un nom i una història. Per això, és important que, quan hem caigut, restablir-nos en la confiança», ha defensat.

Després de cada intervenció, els voluntaris han debatut reflexions sobre cada xerrada, han demanat consells sobre vivències pròpies i han compartit experiències.

Sílvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)