L’Església a les diòcesis amb seu a Catalunya mobilitza 70 milions d’euros anuals per atendre les necessitats assistencials i pastorals

La memòria de l’activitat de l’Església a les diòcesis amb seu a Catalunya del 2023 subratlla el compromís social de les seves diòcesis, amb més de 877.000 persones beneficiades per centres assistencials i sòcio-sanitaris

07 Nov, 2024
Església de Barcelona

La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) ha presentat la memòria anual de les diòcesis amb seu a Catalunya, on es fa balanç de les seves activitats socials, educatives i espirituals al llarg del 2023. La Memòria s’edita anualment, coincidint amb el Dia de l’Església Diocesana que celebren totes les diòcesis de la Conferència Episcopal Espanyola, la jornada pel sosteniment de l’Església.

La Memòria recull les principals xifres de l’activitat que despleguen a tot el territori les deu diòcesis amb seu a Catalunya. També inclou el resum de les dades del moviment econòmic dels deu bisbats. S’ha editat un fulletó que s’està distribuint a les parròquies.

Del moviment econòmic dels bisbats destaquen els 26,8 milions d’euros que es destinen directament a l’atenció a les persones a través dels serveis pastorals i assistencials de les esglésies diocesanes. Representen el 19% de la depesa anual dels bisbats. En el balanç s’hi ha de sumar la despesa anual de les entitats socials dels bisbats: 40,4 milions de les Càritas diocesanes i 3 milions de Mans Unides.

70 milions d’euros anuals per atendre les necessitats assistencials i pastorals

En total, l’Església diocesana amb seu a Catalunya destina 70 milions d’euros anuals per atendre les necessitats assistencials i pastorals, una xifra a la que caldria sumar l’activitat desplegada per les congregacions religioses presents en el territori. Aquests recursos s’han dedicat a projectes concrets com menjadors socials, cases d’acollida, residències de persones grans, centres per a víctimes de violència, entre d’altres.

Una de les dades més rellevants és que en el 2023 més de 877.000 persones han rebut ajuda en els diferents centres assistencials gestionats per l’Església diocesana. Aquests centres inclouen tant atenció sòcio-sanitària, com programes d’acollida i acompanyament a persones vulnerables. L’acció caritativa i social de l’Església ha comptat amb el treball desinteressat de milers de voluntaris i agents pastorals, fonamentals per dur a terme aquesta missió.

D’altra banda, la meitat dels recursos econòmics que fan possible aquesta tasca de l’Església diocesana provenen de les aportacions voluntàries dels fidels, que lliuren 39,1 milions d’euros directament als bisbats i 30,8 milions més a través de l’Assignació Tributària. Són recursos que, de manera volguda, la ciutadania destina al sosteniment de l’Església per tal que continuï desenvolupant la seva tasca pastoral i assistencial.

19,9 milions d’euros d’ingressos anuals als bisbats és el patrimoni que genera l’Església

El patrimoni de l’Església genera 19,9 milions d’euros d’ingressos anuals als bisbats, un 14% del total. Però la despesa per la conservació i manteniment d’aquests edificis és més del doble, 48 milions anuals. És el cost de mantenir obertes les parròquies i els serveis diocesans a tot el territori i al servei de tota la societat.

El 30% de les despeses dels bisbats es dediquen a la retribució del clergat i dels laics que duen a terme la missió pastoral i assistencial de l’Església. Juntament amb els voluntaris, s’estimen en 3.591.069 el total d’hores que dediquen sacerdots, voluntaris i seglars a l’activitat pastoral.

Altres dades que ofereix la memòria és que avui al nostre territori hi ha 1.313 preveres, 159 diaques permanents, 60 seminaristes, 498 monjos i monges de clausura, 3.773 religiosos i religioses i 26 missioners. També hi ha 4.097catequistes, 6.052 professors de religió, 2.524 voluntaris i agents de pastoral de la salut, i 11.123 voluntaris de Càritas i 439 de Mans Unides.

En l’àmbit sacramental, en un any a les diòcesis amb seu a Catalunya s’han celebrat 12.835 baptismes, 9.651 primeres comunions, 4.981 confirmacions, 2.798 matrimonis, 4.242 uncions dels malalts i s’han administrat 20.886 comunions als hospitals.

Una crida a la col·laboració

La memòria conclou amb una crida a la col·laboració dels fidels i a la societat per mantenir viva aquesta missió. El president de la CET i arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, afirma que la memòria ens permet conèixer la realitat de l’Església: “No sabem quants bons samaritans hi ha entre nosaltres, però sí el nombre de centres assistencials i de persones ateses”. I el vicepresident de la CET i arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que “la solidaritat, la fraternitat i la missió han estat des de sempre directrius que han marcat el camí de l’Església i, per tant, de les nostres diòcesis”.

Les dades de la memòria i els testimonis personals que recull mostren com les deu diòcesis amb seu a Catalunya continuen treballant amb l’objectiu d’acompanyar, servir i transformar la societat a través de la seva acció pastoral, educativa i caritativa.

La campanya d’aquest any, per passar comptes del que aporta l’Església a la societat de tot l’estat espanyol, porta com a lema “I si el que busques és al teu interior?” https://www.portantos.es/iglesia-diocesana-2024/. És el que es fa cada any coincidint amb el Dia de l’Església Diocesana que se celebra el diumenge 10 de novembre, també coneguda com la Jornada de Germanor.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)