Les universitats enceten el nou curs compromeses amb «la dignitat humana i la cura de la casa comuna»

La Catedral de Barcelona acull la celebració acadèmica inaugural de la Pastoral Universitària amb el Cardenal Joan Josep Omella

18 Set, 2024
Església de Barcelona

El Secretariat de Pastoral Universitària ha celebrat a la Catedral de Barcelona una missa amb motiu de l’inici del curs 2024-25. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella va presidir la celebració en la qual va demanar ser testimonis de fe enmig del món i especialment en l’àmbit universitari.

Al voltant d’un centenar de persones van assistir a la trobada, entre aquests, professors, alumnes i altres membres de les universitats del territori, tant les d’inspiració cristiana, com públiques. Concelebrant amb el Cardenal Omella hi havia membres del professorat de les diferents universitats cristianes, com: Iñaki Marro, de l’Ateneu Univesitari Sant Pacià (AUSP), Juan Ramon Laparra de la Universitat Ramon Llull (URL), Llorenç Puig de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) i Albert Ribot de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). També hi havia el P. Enric Puig membre del Patronat de IQS i membre de la URL.

Benvinguda

Entre els fidels destacaven els responsables del Secretariat de la Pastoral Universitària, Margalida Font i Lluís Boada, que a la monició d’entrada van donar la benvinguda a tots els assistents. Van explicar el propòsit de la trobada d’encomanar-se a Déu Pare perquè fos un curs acadèmic orientat a «la promoció de la dignitat persona humana i la cura de la casa comuna». «Creiem que a aquesta meta precisament s’hi arriba mitjançant la formació acadèmica i la recerca en l’àmbit universitari», explica Margalida Font.

D’altra banda, Boada i Font van subratllar l’aspecte sinodal, de treballar en comú. Tal com van dir, «caminar junts per aconseguir que els objectius tinguin èxit en la línia de la comunió i sinodalitat».

Homilia

En el moment de l’homilia el Cardenal Omella va dirigir-se als alumnes, professors i altres membres de les universitats demanant-los ser «testimonis de fe enmig la societat i a les universitats». Tingueu en compte que heu estat cridats pel Senyor i ell compta amb vosaltres perquè visqueu en comunió amb tots vosaltres.

L’arquebisbe de Barcelona els va instar a «créixer en l’amor», «obrir-nos als altres i deixar de banda l’egocentrisme, perquè així creixi la relació amb Ell i demanar-li la pau». «En aquest món d’avui cal pregar per la pau i la convivència en la societat», va dir.

Va marcar la pregària, la formació i la solidaritat com el full de ruta per créixer en l’amor. En el darrer aspecte va advertir no oblidar els més pobres i ser agraïts per la sort d’haver-se pogut formar a la universitat.

«Volem obrir-nos a tots»

Després de la celebració, la trobada va continuar al Palau Episcopal, on els assistents van poder compartir sensacions davant aquest nou curs que comença. Tal com explica Margalida Font «començar amb una trobada és necessari per conèixer allò que fem entre nosaltres, i permet tenir un coneixement i un enriquiment més gran així com valorar la feina que es fa». A més a més, la responsable d’Universitats apunta que aquestes trobades «repercuteixen en positiu cap a la mateixa tasca evangelitzadora de cada universitat i, alhora, promou la trobada amb les altres Universitats que no són d’Inspiració cristiana». «No volem que l’Església es tanqui sinó que volem obrir-ho a tots, tal com diu el Papa “estar en sortida”», afegeix.

Durant la trobada van explicar algunes de les activitats del nou curs, on destaquen diverses iniciatives per promoure la formació evangelitzadora entre els agents pastorals de les universitats, així com, el projecte Universitats de fronteres, que promou la col·laboració en la recerca i formació amb universitats catòliques en terres de missió.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)