L’Ateneu Universitari Sant Pacià inicia una etapa de consolidació amb veu pròpia universitària

L'Institut de Litúrgia ad instar Facultatis ha rebut l'aprovació del pla d'estudis corresponent al Baccalaureatus o Grau

04 Oct, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll 

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha iniciat oficialment el curs 2022-2023 aquest migdia en un acte presidit pel Gran Canceller de l’AUSP, el cardenal Joan Josep Omella. Aquest és el vuitè curs d’existència de l’AUSP, un any de consolidació en el qual referma el seu projecte eclesial i educatiu amb una estructura docent que el converteix en una realitat universitària amb veu pròpia en el context de les dotze universitats catalanes.

«L’Ateneu ha d’estar aquí fent de pont entre el món i Déu». Així ho ha dit el cardenal, durant la sessió inaugural de l’AUSP. En la seva intervenció, l’arquebisbe de Barcelona, seguint el missatge del papa Francesc, ha agraït al cos acadèmic de l’AUSP, «saber treure la força i l’esperit del Sínode per transmetre la joia de l’Evangeli arreu del món». «No ens quedem en un treball intel·lectual desencarnat, sinó en un ben arrelat al món, des de l’Evangeli i amb amor per la societat», ha afegit.

Títols de Baccalaureatus

L’AUSP, que no és de naturalesa civil, ni pública ni privada, pertany a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), i els seus títols acadèmics són conferits pel Sant Pare i reben alhora el reconeixement civil de l’Estat espanyol.

Les divuit entitats acadèmiques confereixen cinc títols de Baccalaureatus o grau -en teologia, en filosofia, en història, arqueologia i arts cristianes, en litúrgia i en ciències religioses-, sis títols de Licenciatus o màster -en teologia (especialitats de Sagrada Escriptura, Moral i Sistemàtica), en filosofia, en història, arqueologia i arts cristianes (especialitats en Arqueologia i Arts, Béns Culturals i Patrimoni i Història de l’Església), en patrimoni musical litúrgic, en litúrgia i en ciències religioses- i quatre títols de doctorat -en teologia, en filosofia, en història, arqueologia i arts cristianes i en litúrgia-. A més a més, l’AUSP ofereix tres diplomes que ja han presentat a la Santa Seu per a la seva aprovació: en bíblia -depenent de la Facultat de Teologia-, en música sacra -depenent de la Facultat Antoni Gaudí- i en acompanyament del procés de la malaltia -depenent de la Facultat de Filosofia-.

L’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis ha rebut l’aprovació del pla d’estudis corresponent al Baccalaureatus o Grau i, d’aquesta manera, queden completats els tres cicles d’aquesta institució, erigida l’11 de juny de 2020.

Novetats

Un altre fet destacat d’aquest curs 2022-2023 és la recuperació del caràcter eclesiàstic de la Facultat de Filosofia, que des de 1991 tenia també naturalesa civil amb la seva integració a la universitat privada d’inspiració cristiana URL. A mitjans del curs passat la dimensió civil es va convertir en la Facultat de Filosofia La Salle, mentre que l’eclesiàstica ha continuat dins l’AUSP.

El rector de l’AUSP, Dr. Armand Puig, també ha avançat la celebració de dues iniciatives d’especial rellevància aquest curs 2022-2023: El 16 de novembre serà conferit el doctorat ad honorem al Cardenal Giuseppe Versaldi, que ha ocupat fins fa pocs dies el càrrec de Prefecte del Dicasteri per a l’Educació Catòlica, atesos els seus nombrosos mèrits i l’impuls donat a l’AUSP signant-ne l’erecció (2015) i signant el decret de constitució de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis (2020).

D’altra banda, els dies 14 i 15 de febrer, l’AUSP celebrarà un congrés titulat «L’Església és tota ella sinodal. Les experiències de sinodalitat a Europa. Vers el Sínode de 2023», amb la participació de deu bisbes de diversos països, que permetran conèixer de prop la fase continental de l’esdeveniment sinodal que tindrà lloc a Roma l’octubre de 2023.

Alumnes matriculats a l’AUSP

Pel que fa a l’alumnat, el total de matriculats en els diferents cursos presencials de la Facultat de Teologia de Catalunya el curs 2021-2022 ha estat de 240; a la Facultat de Filosofia de Catalunya n’hi ha hagut 138; en el quinquenni institucional filosofico-teològica hi ha hagut un total de 106 alumnes; a la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí s’han matriculat 133 alumnes; i, finalment, a l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis ha hagut 36 alumnes.

Lliçó inaugural del Dr. Ricardo Mejía

La lliçó inaugural del curs 2022-2023 ha anat a càrrec del Dr. Ricardo Mejía, professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya (AUSP). Porta per títol «Límits i abastaments de la intel·ligència artificial en el diàleg filosòfic i teològic contemporani» i ha tractat «sobre el lloc de la Intel·ligència Artificial (IA) a la filosofia i a la teologia contemporànies, volent establir un diàleg amb vocació de fecunditat en un moment històric dominat pels avenços en programes i artefactes amb els quals es vol emular la intel·ligència humana i aconseguir una vida més digna».

Font: Ateneu Universitari Sant Pacià

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)