Amb el lema, “El Senyor és el refugi del pobre”, (Sl 14,6), el Papa Lleó XIV, va convidar la comunitat cristiana a viure la jornada del 15 de novembre, tenint com a principals protagonistes les persones que pateixen situacions d’exclusió. I el lloc escollit enguany pel Secretariat de la Pastoral de Marginació, ha estat carregat de simbolisme, la basílica de la Sagrada Família, en el marc de l’any Gaudí i amb el record recent de la visita del papa Lleó per beneir la torre de Jesús. El temple expiatori en què va començar a treballar Gaudí l’any 1883, qui tenia una especial predilecció pels més pobres, encara segueix en construcció exclusivament amb donacions i aportacions dels fidels.
El primer regal de la jornada va ser una exhaustiva visita guiada, en grups reduïts. El Xavier, voluntari de la dìocesi, ens va explicar les façanes del Naixement i de la Passió, una catequesi amb tot luxe de detalls de la Biblia, de la litúrgia i de la naturalesa, les escultures estan fora de l’Església, que mostra la paraula de Déu a tots els vianants que es paren a contemplar-la, una Església oberta al món.
La majoria de les persones que han vingut acompanyades per les germanetes de l’Anyell i per l’hospital de campanya de Santa Anna, entre altres entitats, són famílies, gent gran, alguns amb cadires de rodes, que no han entrat mai al temple. I quan traspassem la magnífica porta de bronze d’Etsuro Sotoo, ens quedem meravellats pels raigs de color, blaus i verds de la façana del Naixement i dels vermells i taronges de la façana de la Passió. Tot és bellesa, les columnes semblen arbres que pugen fins el cel, Gaudí va pensar fins l’últim detall per explicar tota la història de la Salvació. I encara queda per construir la façana de la Glòria, que serà la principal.
«El Senyor és el refugi del pobre», i en la Sagrada Família, ens hem sentit acollits, en la presencia de Déu, i després un dinar compartit, com a espai de trobada i fraternitat. La germaneta Mari Cruz, de la comunitat de l’Anyell, que en l’últim moment no va poder assistir per cuidar-se dels seus pares, uns dies abans , em va destacar del missatge del Papa Lleó per la jornada , «cadascú som una paraula de Déu per l’altre», escoltar les històries dels acollits, les seves inquietuds, les seves pregàries… «En el dia a dia de les germanetes hi ha el «POBRE» en majúscules, no hi ha assistit i atès, tots som un, acollim el Crist en ells».
Paraules que resumeixen el sentit de la Jornada, que va finalitzar amb una missa a la Cripta de la Basílica, presidida per Mn. Joan Costa, delegat de Pastoral Social i Caritativa de l’Arquebisbat de Barcelona, acompanyat de Mn. Àngel Zambrana, Director del Secretariat de Pastoral de Marginació. El bisbe Javier Vilanova va compartir el dinar i va beneir els presents, però va haver de marxar a Madrid, on aquesta setmana hi ha la reunió de la Conferència Episcopal Española.
Mn. Costa va recordar que “Déu sempre està al nostre costat. Déu és el nostre consol, suport i fortalesa. Sempre hi ha motius d’esperança”. També va recordar que hem de ser agraïts amb “la gent bona que ha posat en el nostre camí”. I vam demanar per les nostres parròquies i comunitats cristianes , per una Església de les Benaurances, que camini al costat dels marginats, atenent totes les seves necessitats.
Glòria Carrizosa Servitje
Periodista voluntària del Secretariat de la Pastoral de Marginació