L’Ajuntament i l’Arquebisbat de Barcelona acorden rehabilitar la Capella dels Segadors, a la parròquia de Sant Andreu de Palomar

L’acord permet la consolidació estructural de la capella, el que suposa un primer pas per esdevenir un centre d’interpretació per preservar la memòria històrica

22 Jul, 2024
Església de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de Sant Andreu de Palomar han signat aquest dilluns al matí el conveni per a la rehabilitació de la coberta de la Capella dels Segadors. La regidora del districte, Marta Villanueva; el Bisbe Auxiliar i Vicari general de Barcelona, Mons. Javier Vilanova; el rector de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, Mn. Toni Roman; i la representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Sandra Bestraten, han oficialitzat l’acord.

La Capella dels Segadors va ser declara Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de lloc històric, l’any 2022. Es troba adossada a la parròquia actual, situada entre el carrer dels Segadors i la plaça de les Dones de Motor Ibérica, al bell mig de la trama urbana que va constituir l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. És l’única estructura, conjuntament amb la rectoria del recinte eclesiàstic, que encara es preserva de l’antiga parròquia.

El conveni permetrà rehabilitar la coberta de la capella amb l’objectiu de consolidar-la estructuralment i, d’aquesta manera, preservar la seva memòria històrica. La consolidació estructural de la capella és un primer pas per esdevenir un centre d’interpretació i un indret museístic  que relacioni el passat, el present i el futur d’aquest espai en el conjunt del territori i del país.

La regidora del districte, Marta Villanueva, ha celebrat aquest acord “que dona resposta a una històrica reivindicació veïnal”, promoguda des de la parròquia, el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i altres entitats veïnals, i que permet “recuperar i conservar una part del patrimoni cultural i històric de Sant Andreu de Palomar i mantenir viva la memòria col·lectiva”. “La restauració de la capella reforçarà la identitat del barri i la nostra herència cultural, a més de proporcionar oportunitats educatives per a promoure la consciència històrica i l’apreciació del nostre patrimoni” ha remarcat la regidora.

El projecte inclou la rehabilitació de les voltes de maó de pla dels diversos espais que configuren la capella, seguint la geometria i arrancada de les voltes originals. També es rehabilitarà l’estructura del forjat de la coberta a basa d’un nou forjat inclinat construït amb biguetes de fusta i tauler contraxapat i es rehabilitaran les façanes exteriors.

La intervenció suposarà una inversió total de gairebé 300.000 euros, dels quals, l’Ajuntament de Barcelona hi aporta 130.000 euros. Amb aquest conveni, l’Arquebisbat de Barcelona es compromet a executar les obres en un termini màxim de dos anys. Alhora, es crearà una comissió de seguiment formada per les parts signants del conveni  i per representants del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar.

La Capella dels Segadors, símbol dels valors històrics, culturals i socials de Catalunya

La Capella dels Segadors és un indret cabdal per explicar la història de Catalunya i d’Europa, en especial la que va succeir entre 1640 i 1714, fins al final de la Guerra de Successió. En el seu interior hi havia el Sant Crist que durant els fets de la revolta dels Segadors de 1640 va ser portat com a bandera pels pagesos que van anar cap a la ciutat de Barcelona per alliberar els consellers del Consell de Cent i el diputat de la Generalitat empresonats per ordre del Virrei de Catalunya i que van provocar dies després –durant el Corpus de Sang– una gran revolta que va ser l’inici de la Guerra dels Segadors (1640-1659). Tanmateix, l’himne Nacional de Catalunya, basat en la lletra original dels segadors, també conté esment dels fets ocorreguts en aquest lloc històric a on es troba l’actual parròquia.

Sant Andreu recupera el seu llegat històric

La  rehabilitació de la Capella dels Segadors és essencial per conservar la memòria història de Sant Andreu de Palomar, de Barcelona i de Catalunya. En aquest indret van tenir lloc, al llarg del temps, nombrosos esdeveniments de transcendència històrica que també poden ser explicats gràcies a les cases del Pont i al pas del Rec Comtal.

El passat mes de febrer el districte de Sant Andreu va finalitzar les obres de consolidació estructural de les cases 6 i 8 del carrer Pont, una de les edificacions més antigues que queden a l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Gràcies a aquesta intervenció han pogut ser recuperades i conservades com a elements del patrimoni arquitectònic.

 

Font: Ajuntament de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)