
Ha mort Mn. Ramon Buyreu Bello, DP
Diaca de l’Arquebisbat de Barcelona, ha mort en la pau de Crist, a l'edat de 88 anys, avui dissabte 27 de juny de 2026. El Sr. Cardenal Arquebisbe, el Sr. Cardenal Arquebisbe emèrit,…
La segona sessió, que ha tingut lloc aquest dijous, ha comptat amb les intervencions dels doctors; Joan Torra i Armand Puig

Foto: A. Codinach
La Sagrada Família ha tancat aquest dijous el cicle de conferències teològiques per reflexionar sobre la torre de Jesucrist, el significat de la basílica i diverses qüestions espirituals i contemporànies des d’una mirada cristiana. La segona sessió ha comptat amb les intervencions dels doctors Joan Torra i Armand Puig.
El doctor Joan Torra, especialista en patrologia i rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, ha defensat que la torre de Jesucrist «és un exercici d’humilitat més que de supèrbia», tot recordant un text de sant Agustí. «La torre és el mateix Jesucrist. Així de taxativa és la frase de sant Agustí en el seu comentari al salm 60», ha afirmat.
El també membre de la comissió teològica de la Sagrada Família ha manifestat que qui entra a la basílica «entra a la història de Jesucrist, tal com Déu va entrar a la vida». «En aquest camí que va del Naixement a la Passió pots tornar enrere, repetir-lo i resseguir el camí de Jesucrist; i quan t’atures al centre, ets sota la torre de Jesucrist. Sota aquesta torre puc mirar amunt i saber que la meva vida té sentit. Des de dalt li han donat sentit, perquè aquesta paraula creadora també m’agafa a mi», ha comentat.
Per la seva part, el doctor Armand Puig, especialista en Bíblia i en Gaudí, ha apuntat que «Gaudí va preveure un far per a tota la ciutat». També ha defensat que «la basílica és una part de la ciutat, no un element forani ni apartat», i que «no és cap fortalesa». «La Sagrada Família és una illa més de l’Eixample de Barcelona. No hi ha excepcions. La Sagrada Família és democràtica», ha sentenciat.
En aquest sentit, Puig ha explicat que la gran creu que coronarà la torre de Jesucrist «no té la finalitat d’imposar un signe a la ciutat», sinó que «constitueix una invitació perquè una munió de persones s’atansin a la creu, visualment i presencialment, i sàpiguen que Jesús va voler donar la vida, ell que volia salvar el món. La creu, doncs, és un arbre de misericòrdia».