La Sagrada Família acull una pregària ecumènica pels 1700 anys del Concili de Nicea

Catòlics, ortodoxos i protestants de les diòcesis catalanes es reuneixen per professar junts la fe cristiana comuna

12 Maig, 2025
Església de Barcelona

Fotografies: Agustí Codinach

Amb motiu dels 1700 anys del Concili de Nicea (325), la Basílica de la Sagrada Família ha acollit aquest cap de setmana una celebració ecumènica, organitzada per la Taula de Diàleg Interconfessional de Catalunya. L’acte va reunir representants de les confessions cristianes presents al territori —catòlica, ortodoxa i protestant— en una pregària conjunta presidida per Mons. Francesc Conesa, bisbe de Solsona i president de la Taula. Al costat de Mons Conesa hi havia també el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, així com l’Arquebisbe de Tarragona Mons. Joan Planelles.

El credo, una proclamació d’unitat

El Concili de Nicea va ser el primer gran concili ecumènic de la història del cristianisme i va donar lloc a la formulació del Credo, professió de fe que ha perdurat al llarg dels segles com a expressió comuna de les esglésies cristianes.

En la seva intervenció inicial, la pastora Marta López, secretària general de l’Església Evangèlica Espanyola, va remarcar que “confessar junts és un repte i una proclamació d’unitat en un món que necessita la bondat de Déu i del nostre treball com a seguidors i seguidores de Jesús per portar pau, misericòrdia i amor”. Va agrair la vocació ecumènica dels participants i va assenyalar que, malgrat els segles i les diferències, “el missatge del cristianisme segueix sent el mateix: el Déu Tri estima la seva creació”.

Per la seva banda, Mons. Conesa va presentar el Credo subratllant el seu valor com a vincle d’unió entre les diferents confessions cristianes. “En la professió de fe d’aquest credo ens reconeixem units els cristians de les diferents esglésies i confessions”. Va afegir que, tot i les divisions, “compartim un mateix baptisme i ens uneix precisament aquesta confessió de fe de Nicea que fa que ens mirem uns i altres com a germans”.

La Secretària de la Taula de Diàleg Interconfessional i Directora del Secretariat d’Ecumenisme de Barcelona, Montserrat Puigdellívol va ser la conductora de les diferents parts. La pregària va seguir l’estructura del Credo de Nicea, centrant-se en les tres parts fonamentals: Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant. Cadascuna d’aquestes va ser introduïda amb una lectura bíblica i una reflexió a càrrec d’un representant d’una confessió diferent. En la primera part del Credo, l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planelles; en el missatge sobre la segona part va intervenir Pastor el protestant Jonathan Navarro, president de l’Església Evangèlica de Catalunya; en el darrer missatge el P. Aurel Bunda, de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Romania

Donar trestimoni al món

Abans de finalitzar, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, va expressar el seu agraïment a tots els presents i, especialment, a la Secretària de la Taula de Diàleg i directora del Secretariat d’Ecumenisme de Barcelona, Montserrat Puigdellívol i a tot l’equip per la seva tasca en l’organització de l’acte. Mons. Vilanova va fer una crida a “la unió de tots els cristians sota un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme i un sol Déu i Pare”. En aquest sentit,  va fer encoratjar promoure la unitat i a donar testimoni d’aquesta en el món actual.

“Germans, elevem el nostre cor al Déu Pare i elevem la pregària que tots siguem u. Per ser, enmig de la societat, llum d’esperança per a un món que necessita pau, veritat i vida plena. Que l’Esperit Sant ens ajudi a ser instruments de Déu.”

Després de la benedicció final, a càrrec de Mons. Conesa, l’acte es va cloure amb una ovació emocionada dels assistents, un signe palpable del desig compartit de caminar junts cap a una unitat més profunda entre les confessions cristianes.

La Taula de Diàleg Interconfessional, un compromís

L’acte va posar de manifest el compromís comú pel diàleg i la unitat entre les confessions cristianes a Catalunya, un dels objectius fundacionals de la Taula de Diàleg Interconfessional. Aquesta plataforma, formada per representants de les diverses esglésies cristianes, treballa des de fa anys per impulsar la col·laboració, promoure la llibertat religiosa i contribuir amb els valors de la fe cristiana al bé comú de la societat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)